/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Notícies
Vols rebre les notícies al teu correu? Fes clic aquí
02
Juliol
2025
Juliol
2025
Càritas Diocesana de Girona alerta que un 75% de les persones ateses se senten soles
L’informe Sense connexió. Aïllament social en les persones ateses posa en relleu l’augment d’una nova forma d’exclusió social
Segons el document, un 36,7% no té cap amistat i un 40% ha canviat de domicili més de dues vegades en tres anys
Des de l’entitat destaquen que les activitats comunitàries s’han d’intensificar i que la creació de vincles ‘s’hauria de convertir en una prioritat i l’eix de la intervenció social”
Sense connexió. Aïllament social en les persones ateses. Aquest és el nom del darrer informe impulsat per l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Girona que s’ha presentat a la delegació territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona. El document alerta que l’aïllament social s’està convertint en una porta d’entrada a l’exclusió i que s’està incrementant entre les persones en situació de vulnerabilitat. En aquesta línia, entre algunes de les dades que es poden extreure del treball són que un 36,7 de les persones ateses manifesta no tenir cap amic o que un 75% se sent sola.
L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una enquesta a 300 persones que s’ha realitzat durant aquest any 2025 i ha permès realitzar una radiografia sobre la fragilitat relacional de moltes persones que, tot i viure envoltades de gent, se senten soles.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, ha volgut destacar que “la desconnexió relacional és una nova forma d’exclusió social i l’anàlisi que hem realitzat ens deixa clar que quan tot falla, també fallen els vincles”.
I és que segons l’informe, dues de cada tres persones no fa, ni rep, cap visita a familiars i amics. Fins i tot, entre les persones amb feina, un 96,4% no es relaciona amb els seus companys de feina fora de l’horari laboral.
“Totes aquestes dades porten a una desconnexió que dificulta la vida quotidiana, augmenta la dependència institucional i afebleix l’autoestima”, afirma Gómez afegint que “l’aïllament colpeja especialmente dones, persones que viuen soles i els migrants”
La importància de l’habitatge
Un altre punt on fa incidència l’estudi és el de l’habitatge i la seva importàcia a l’hora d’aportar estabilitat. Un 40% dels participants en l’informe ha canviat de domicili més de dues vegades en tres anys. “Sense una habitatge estable i amb un treball precari l’arrelament es converteix gairebé en una realitat impossible”, argumenta Gómez.
D’altra banda i segons és desprèn del document, un 94% de les persones enquestades tenen accés a internet però des de l’Observatori es vol incidir en el fet que “la connexió digital no és igual a la connexió humana. No són sinònims”. Un 42,3% no té cap contacte a les xarxes socials i un 55,3% no les fa servir per mantenir vincles”.
Repensar les polítiques socials
Càritas fa una crida a situar el vincle com a eix de la intervenció social, i proposa línies d’actuació concretes: itineraris d’acompanyament relacional, formació digital amb mirada comunitària, espais de trobada als barris, i programes específics per a col·lectius especialment desconnectats.
Gómez posa sobre la taula aquesta necessitat i denuncia que “la connexió relacional no és un luxe: és una necessitat i un dret i volem deixar clar que “Aquest informe no parla només de solitud: parla de dignitat, de connexió i de comunitat. De què passa quan a algú li cau la xarxa... la real.”
L’informe Sense connexió vol ser una eina de diagnòstic i acció per transformar una realitat que, tot i ser silenciosa, condiciona profundament el benestar, l’esperança i la dignitat de milers de persones.
Taula Rodona a la Mercè
A partir de les conclusions de l’informe, aquest dijous 3 de juliol a partir de les 12.00 hores s’organitzarà al Centre Cultural la Mercè una taula rodona amb el nom Aillament social i salut emocional.
Dinamitzada pel psicòleg Paco Pardo, hi participaran com a ponents Cristina Sánchez (professora de Sociologia a la Universitat de Girona), Sònia Campos (tècnica de projectes comunitaris de Càritas Diocesana de Girona) i Maria Barriel (tècnica de l’Ajuntament de Girona).
Podeu consultar l'informe en aquest enllaç: INFORMES D'IMPACTE.
Segons el document, un 36,7% no té cap amistat i un 40% ha canviat de domicili més de dues vegades en tres anys
Des de l’entitat destaquen que les activitats comunitàries s’han d’intensificar i que la creació de vincles ‘s’hauria de convertir en una prioritat i l’eix de la intervenció social”
Sense connexió. Aïllament social en les persones ateses. Aquest és el nom del darrer informe impulsat per l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Girona que s’ha presentat a la delegació territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona. El document alerta que l’aïllament social s’està convertint en una porta d’entrada a l’exclusió i que s’està incrementant entre les persones en situació de vulnerabilitat. En aquesta línia, entre algunes de les dades que es poden extreure del treball són que un 36,7 de les persones ateses manifesta no tenir cap amic o que un 75% se sent sola.
L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una enquesta a 300 persones que s’ha realitzat durant aquest any 2025 i ha permès realitzar una radiografia sobre la fragilitat relacional de moltes persones que, tot i viure envoltades de gent, se senten soles.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, ha volgut destacar que “la desconnexió relacional és una nova forma d’exclusió social i l’anàlisi que hem realitzat ens deixa clar que quan tot falla, també fallen els vincles”.
I és que segons l’informe, dues de cada tres persones no fa, ni rep, cap visita a familiars i amics. Fins i tot, entre les persones amb feina, un 96,4% no es relaciona amb els seus companys de feina fora de l’horari laboral.
“Totes aquestes dades porten a una desconnexió que dificulta la vida quotidiana, augmenta la dependència institucional i afebleix l’autoestima”, afirma Gómez afegint que “l’aïllament colpeja especialmente dones, persones que viuen soles i els migrants”
La importància de l’habitatge
Un altre punt on fa incidència l’estudi és el de l’habitatge i la seva importàcia a l’hora d’aportar estabilitat. Un 40% dels participants en l’informe ha canviat de domicili més de dues vegades en tres anys. “Sense una habitatge estable i amb un treball precari l’arrelament es converteix gairebé en una realitat impossible”, argumenta Gómez.
D’altra banda i segons és desprèn del document, un 94% de les persones enquestades tenen accés a internet però des de l’Observatori es vol incidir en el fet que “la connexió digital no és igual a la connexió humana. No són sinònims”. Un 42,3% no té cap contacte a les xarxes socials i un 55,3% no les fa servir per mantenir vincles”.
Repensar les polítiques socials
Càritas fa una crida a situar el vincle com a eix de la intervenció social, i proposa línies d’actuació concretes: itineraris d’acompanyament relacional, formació digital amb mirada comunitària, espais de trobada als barris, i programes específics per a col·lectius especialment desconnectats.
Gómez posa sobre la taula aquesta necessitat i denuncia que “la connexió relacional no és un luxe: és una necessitat i un dret i volem deixar clar que “Aquest informe no parla només de solitud: parla de dignitat, de connexió i de comunitat. De què passa quan a algú li cau la xarxa... la real.”
L’informe Sense connexió vol ser una eina de diagnòstic i acció per transformar una realitat que, tot i ser silenciosa, condiciona profundament el benestar, l’esperança i la dignitat de milers de persones.
Taula Rodona a la Mercè
A partir de les conclusions de l’informe, aquest dijous 3 de juliol a partir de les 12.00 hores s’organitzarà al Centre Cultural la Mercè una taula rodona amb el nom Aillament social i salut emocional.
Dinamitzada pel psicòleg Paco Pardo, hi participaran com a ponents Cristina Sánchez (professora de Sociologia a la Universitat de Girona), Sònia Campos (tècnica de projectes comunitaris de Càritas Diocesana de Girona) i Maria Barriel (tècnica de l’Ajuntament de Girona).
Podeu consultar l'informe en aquest enllaç: INFORMES D'IMPACTE.
27
Juny
2025
Juny
2025
Solucions Integrals Pronet SL i Càritas Diocesana de Girona s'alien per impulsar la inserció laboral de persones en risc d'exclusió social
En un ferm compromís amb la responsabilitat social i la promoció humana, Solucions Integrals Pronet SL, empresa gironina dedicada a oferir serveis professionals de neteja en empreses i domicilis particulars, ha formalitzat avui un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Girona. Aquesta aliança estratègica té l'objectiu de fomentar la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d'exclusió social a la demarcació de Girona.
Aquest acord subratlla la política de responsabilitat social corporativa de Pronet, que aposta activament per una actuació compromesa amb el seu entorn social i econòmic. "Aquesta col·laboració ens permet reforçar els nostres valors de compromís i sostenibilitat, alhora que oferim oportunitats reals a persones que ho tenen més difícil per accedir al mercat laboral", ha afirmat Sandra Ciurana García, representant de l'empresa.
Per la seva part, Càritas, mitjançant el seu consolidat programa Itineraris Integrals d’Inserció, actuarà com a facilitadora de serveis d’intermediació laboral per a l’empresa. Aquesta col·laboració inclourà la difusió d’ofertes de feina, la preselecció de candidatures i un seguiment posterior en el lloc de treball. L'objectiu primordial és assegurar una inserció de qualitat i acompanyada, que afavoreixi la permanència i l’èxit laboral dels participants.
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha destacat la importància d'aquestes sinergies: "Aquest tipus d’aliances amb el teixit empresarial són essencials per poder fer realitat la nostra tasca de promoció humana i de justícia social".
El conveni, amb una vigència inicial d’un any, estableix un marc de col·laboració basat en la confiança mútua, la confidencialitat i el respecte als drets de les persones participants. Cal destacar que el programa Itineraris Integrals d’Inserció està cofinançat pel Fons Social Europeu Plus (FSE+), en el marc del programa de Garantia Infantil i Lluita contra la Pobresa.
Amb aquesta signatura, ambdues entitats reafirmen el seu compromís amb la construcció d'un model de societat més inclusiu, on l’ocupació esdevingui un dret accessible per a tothom.
Aquest acord subratlla la política de responsabilitat social corporativa de Pronet, que aposta activament per una actuació compromesa amb el seu entorn social i econòmic. "Aquesta col·laboració ens permet reforçar els nostres valors de compromís i sostenibilitat, alhora que oferim oportunitats reals a persones que ho tenen més difícil per accedir al mercat laboral", ha afirmat Sandra Ciurana García, representant de l'empresa.
Per la seva part, Càritas, mitjançant el seu consolidat programa Itineraris Integrals d’Inserció, actuarà com a facilitadora de serveis d’intermediació laboral per a l’empresa. Aquesta col·laboració inclourà la difusió d’ofertes de feina, la preselecció de candidatures i un seguiment posterior en el lloc de treball. L'objectiu primordial és assegurar una inserció de qualitat i acompanyada, que afavoreixi la permanència i l’èxit laboral dels participants.
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha destacat la importància d'aquestes sinergies: "Aquest tipus d’aliances amb el teixit empresarial són essencials per poder fer realitat la nostra tasca de promoció humana i de justícia social".
El conveni, amb una vigència inicial d’un any, estableix un marc de col·laboració basat en la confiança mútua, la confidencialitat i el respecte als drets de les persones participants. Cal destacar que el programa Itineraris Integrals d’Inserció està cofinançat pel Fons Social Europeu Plus (FSE+), en el marc del programa de Garantia Infantil i Lluita contra la Pobresa.
Amb aquesta signatura, ambdues entitats reafirmen el seu compromís amb la construcció d'un model de societat més inclusiu, on l’ocupació esdevingui un dret accessible per a tothom.
25
Juny
2025
Juny
2025
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Ubicat a nou punts de serveis diferents arreu del territori té 180 empreses vinculades i està finançat pel Fons Social Europeu (FSE)
Casos com el de la Jaspreet Kaur són exemples de l’impacte transformador de l’acompanyament humà i professional
Integrat dins el Programa d'Inserció sociolaboral de Càritas Diocesana de Girona, el projecte Itineraris Integrals d’Inserció, a hores d’ara ja atén, anualment, prop d’un miler de persones. La iniciativa que compte amb el finançament del Fons Social Europeu (EU) té fins a nou punts de servei repartits per al territori i més de 180 empreses vinculades.
El projecte Itineraris Integrals d'Inserció es basa en l'orientació, acompanyament i suport a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral, millorant la seva ocupabilitat i preparant-les per trobar i mantenir una feina. Any rere any, es consoliden els casos d’èxit i un exemple recent seria el de Jaspreet Kaur, una jove que, gràcies a la seva extraordinària resiliència i al suport integral de l'organització ha aconseguit una integració social i laboral completa.
Nascuda en un petit poble rural del Panjab (Índia), la vida de Jaspreet va estar marcada des de ben jove per la pèrdua prematura de la seva mare i la posterior emigració del seu pare. Criada pels seus avis paterns i assumint la responsabilitat de les seves dues germanes petites des de la infància, va afrontar nombroses dificultats econòmiques i familiars.
Amb només 17 anys, Jaspreet va emigrar a Europa, arribant a Anglès (Girona) l'abril de 2022. Els inicis van ser durs: dificultats de convivència, responsabilitats familiars i la necessitat de retornar un préstec van obligar-la a treballar mentre estudiava per homologar els seus estudis i aprendre català i castellà. La seva perseverança la va portar a començar el cicle formatiu d’auxiliar d’infermeria a Girona.
Dificultats per trobar una feina estable
Quan les dificultats per empadronar-se i accedir a una feina estable van sorgir, des de Càritas Diocesana de Girona se li va oferir un suport integral que va anar molt més enllà de l'ajuda material en aspectes com els següents:
● Reempadronament: Un pas crucial per regularitzar la seva situació i accedir a serveis bàsics.
● Inserció Sociolaboral: Gràcies al programa Itineraris Integrals d’Inserció de Càritas, Jaspreet va aconseguir un contracte laboral a Llar Oxalis (Fundació Privada Llars de l’Amistat Cheshire), un centre per a persones amb discapacitat a Girona. Aquesta feina li ha proporcionat estabilitat econòmica i un gran sentit de pertinença, afirmant sentir-se "feliç i estimada pels residents".
● Suport emocional i social: L’acompanyament rebut en moments de vulnerabilitat ha estat essencial per a la seva estabilitat emocional, reforçant la seva confiança i motivació.
Un futur amb esperança i arrelament a Catalunya
Actualment, Jaspreet viu a Girona, gaudeix de la seva independència i ja disposa de permís de treball (NIE). Està enfocada en nous objectius com els de millorar el seu nivell de català i accedir a la universitat i, la seva ferma voluntat és construir el seu futur a Catalunya.
Casos com el de la Jaspreet Kaur són exemples de l’impacte transformador de l’acompanyament humà i professional
Integrat dins el Programa d'Inserció sociolaboral de Càritas Diocesana de Girona, el projecte Itineraris Integrals d’Inserció, a hores d’ara ja atén, anualment, prop d’un miler de persones. La iniciativa que compte amb el finançament del Fons Social Europeu (EU) té fins a nou punts de servei repartits per al territori i més de 180 empreses vinculades.
El projecte Itineraris Integrals d'Inserció es basa en l'orientació, acompanyament i suport a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral, millorant la seva ocupabilitat i preparant-les per trobar i mantenir una feina. Any rere any, es consoliden els casos d’èxit i un exemple recent seria el de Jaspreet Kaur, una jove que, gràcies a la seva extraordinària resiliència i al suport integral de l'organització ha aconseguit una integració social i laboral completa.
Nascuda en un petit poble rural del Panjab (Índia), la vida de Jaspreet va estar marcada des de ben jove per la pèrdua prematura de la seva mare i la posterior emigració del seu pare. Criada pels seus avis paterns i assumint la responsabilitat de les seves dues germanes petites des de la infància, va afrontar nombroses dificultats econòmiques i familiars.
Amb només 17 anys, Jaspreet va emigrar a Europa, arribant a Anglès (Girona) l'abril de 2022. Els inicis van ser durs: dificultats de convivència, responsabilitats familiars i la necessitat de retornar un préstec van obligar-la a treballar mentre estudiava per homologar els seus estudis i aprendre català i castellà. La seva perseverança la va portar a començar el cicle formatiu d’auxiliar d’infermeria a Girona.
Dificultats per trobar una feina estable
Quan les dificultats per empadronar-se i accedir a una feina estable van sorgir, des de Càritas Diocesana de Girona se li va oferir un suport integral que va anar molt més enllà de l'ajuda material en aspectes com els següents:
● Reempadronament: Un pas crucial per regularitzar la seva situació i accedir a serveis bàsics.
● Inserció Sociolaboral: Gràcies al programa Itineraris Integrals d’Inserció de Càritas, Jaspreet va aconseguir un contracte laboral a Llar Oxalis (Fundació Privada Llars de l’Amistat Cheshire), un centre per a persones amb discapacitat a Girona. Aquesta feina li ha proporcionat estabilitat econòmica i un gran sentit de pertinença, afirmant sentir-se "feliç i estimada pels residents".
● Suport emocional i social: L’acompanyament rebut en moments de vulnerabilitat ha estat essencial per a la seva estabilitat emocional, reforçant la seva confiança i motivació.
Un futur amb esperança i arrelament a Catalunya
Actualment, Jaspreet viu a Girona, gaudeix de la seva independència i ja disposa de permís de treball (NIE). Està enfocada en nous objectius com els de millorar el seu nivell de català i accedir a la universitat i, la seva ferma voluntat és construir el seu futur a Catalunya.
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
Càritas Diocesana de Girona consolida el projecte Itineraris Integrals d’Inserció atenent anualment prop d’un miler de persones
05
Juny
2025
Juny
2025
Ecosol aconsegueix la integració laboral de gairebé la meitat de les persones que finalitzen l’itinerari d’inserció
Per l'empresa d’inserció sociolaboral de Càritas Diocesana de Girona aquest darrer any 2024 hi han passat 121 persones en risc d’exclusió social entre les set línies d’activitats diverses
Des d’Ecosol volen destacar que “ara mateix tenir una feina no és sinònim de sortir de la pobresa i, al mateix temps, cada vegada hem de dedicar més esforços per mantenir uns índexs d’inserció laboral
Entre tot els projectes vinculats a la inserció sociolaboral i economia social, Càritas ha acompanyat aquest 2024 1.151 persones
L’empresa d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Girona, ECOSOL, ha presentat la seva memòria d’activitat del darrer any 2024, unes xifres que continuen reflectint la gran feina que fan i que, sense anar més lluny, ha aconseguit que aquest darrer anys s’hagi inserit fins a un 46% dels seus participants en l’empresa ordinària. Aquesta xifra té en compte les 52 persones que van finalitzar l’itinerari.
121 persones en risc d’exclusió social han format part d’alguna de les set línies d’activitats que avui dia té en marxa ECOSOL i que estan repartides per 16 centres de treball situats arreu del territori i que són les següents:
● Servei de recollida i gestió de roba i llibres - Sensibilització ambiental
● Serveis de manteniment integral d'edificis, instal·lacions elèctriques i serveis de neteja
● Muntatge, lloguer i recuperació de bicicletes
● Taller de confecció-Projectes d'economia circular
● Missatgeria Sostenible
● Restauració i càtering
● Gestió de magatzem i distribució productes alimentaris
Malgrat el percentatge que situa la inserció d’ECOSOL en gairebé la meitat de les persones que finalitzen l’itinerari, l'empresa ha detectat tota una sèrie de realitats preocupants que estan afectant el seu dia a dia i, sobretot, el dels participants amb els quals treballen.
En aquest sentit, cal destacar que cada vegada s’atenen més persones entre 55 i 65 anys, persones que han treballat tota la vida i que ara es troben descartades pel sistema. Al mateix temps, l’empresa també alerta que ‘a dia d’avui tenir una feina no suposa sortir de la pobresa i que, tot i tenir un contracte, es pateixen situacions com les de poder accedir a un habitatge digne’, alerta del responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez.
Davant d’aquesta situació, el coordinador general d’ECOSOL, Jordi Tarridas, fa una crida a “apostar clarament per les empreses d'inserció amb mesures com activar la contractació reservada i les clàusules socials en els concursos públics, així com també reconèixer les empreses socials com agents de transformació, no només com a proveïdores de serveis”.
Un objectiu clar: creació de feina
ECOSOL és l’empresa d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Girona i la seva missió implica oferir una oportunitat real de feina i formació a persones que, per múltiples motius, han quedat al marge del mercat laboral. En definitiva, crear llocs de feina.
Durant el darrer any ha invertit més de 5.000 hores en formació, entre accions internes, externes i, entre altres objectius,aquest 2025 s’està millorant l’acompanyament al personal d’inserció i d’estructura, es vol posar en marxa una nova web de venda de productes tèxtils fets amb material reciclat i impulsar una marca pròpia vinculada a l’economia circular i la sostenibilitat.
Una tasca integrada a Càritas
Les propostes, xifres i objectius d’ECOSOL formen part de la línia de treball de Càritas Diocesana de Girona i, més concretament, del programa d'Inserció Sociolaboral i Economia Social de l’entitat.
Concretament, dins els itineraris d’inserció que s’impulsen s’hi desenvolupen diverses accions que van des de l’orientació laboral, a la prospecció i intermediació i la formació tècnica i professional. Tot plegat repartit en 13 punts de servei, a banda d’ECOSOL, que aquest 2024 han permès arribar a 1.151 persones.
Des d’Ecosol volen destacar que “ara mateix tenir una feina no és sinònim de sortir de la pobresa i, al mateix temps, cada vegada hem de dedicar més esforços per mantenir uns índexs d’inserció laboral
Entre tot els projectes vinculats a la inserció sociolaboral i economia social, Càritas ha acompanyat aquest 2024 1.151 persones
L’empresa d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Girona, ECOSOL, ha presentat la seva memòria d’activitat del darrer any 2024, unes xifres que continuen reflectint la gran feina que fan i que, sense anar més lluny, ha aconseguit que aquest darrer anys s’hagi inserit fins a un 46% dels seus participants en l’empresa ordinària. Aquesta xifra té en compte les 52 persones que van finalitzar l’itinerari.
121 persones en risc d’exclusió social han format part d’alguna de les set línies d’activitats que avui dia té en marxa ECOSOL i que estan repartides per 16 centres de treball situats arreu del territori i que són les següents:
● Servei de recollida i gestió de roba i llibres - Sensibilització ambiental
● Serveis de manteniment integral d'edificis, instal·lacions elèctriques i serveis de neteja
● Muntatge, lloguer i recuperació de bicicletes
● Taller de confecció-Projectes d'economia circular
● Missatgeria Sostenible
● Restauració i càtering
● Gestió de magatzem i distribució productes alimentaris
Malgrat el percentatge que situa la inserció d’ECOSOL en gairebé la meitat de les persones que finalitzen l’itinerari, l'empresa ha detectat tota una sèrie de realitats preocupants que estan afectant el seu dia a dia i, sobretot, el dels participants amb els quals treballen.
En aquest sentit, cal destacar que cada vegada s’atenen més persones entre 55 i 65 anys, persones que han treballat tota la vida i que ara es troben descartades pel sistema. Al mateix temps, l’empresa també alerta que ‘a dia d’avui tenir una feina no suposa sortir de la pobresa i que, tot i tenir un contracte, es pateixen situacions com les de poder accedir a un habitatge digne’, alerta del responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez.
Davant d’aquesta situació, el coordinador general d’ECOSOL, Jordi Tarridas, fa una crida a “apostar clarament per les empreses d'inserció amb mesures com activar la contractació reservada i les clàusules socials en els concursos públics, així com també reconèixer les empreses socials com agents de transformació, no només com a proveïdores de serveis”.
Un objectiu clar: creació de feina
ECOSOL és l’empresa d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Girona i la seva missió implica oferir una oportunitat real de feina i formació a persones que, per múltiples motius, han quedat al marge del mercat laboral. En definitiva, crear llocs de feina.
Durant el darrer any ha invertit més de 5.000 hores en formació, entre accions internes, externes i, entre altres objectius,aquest 2025 s’està millorant l’acompanyament al personal d’inserció i d’estructura, es vol posar en marxa una nova web de venda de productes tèxtils fets amb material reciclat i impulsar una marca pròpia vinculada a l’economia circular i la sostenibilitat.
Una tasca integrada a Càritas
Les propostes, xifres i objectius d’ECOSOL formen part de la línia de treball de Càritas Diocesana de Girona i, més concretament, del programa d'Inserció Sociolaboral i Economia Social de l’entitat.
Concretament, dins els itineraris d’inserció que s’impulsen s’hi desenvolupen diverses accions que van des de l’orientació laboral, a la prospecció i intermediació i la formació tècnica i professional. Tot plegat repartit en 13 punts de servei, a banda d’ECOSOL, que aquest 2024 han permès arribar a 1.151 persones.
28
Maig
2025
Maig
2025
Càritas Diocesana de Girona reforça els espais de cura de la salut emocional dels seus participants
Durant la presentació de la Memòria corresponent a l’any 2024, l’entitat ha explicat que “estem avançant en el nostre model d’atenció, enfortint les relacions socials per evitar l’aïllament dels participants”.
Entre altres accions, s’està reforçant la formació de tot l’equip així com establir una xarxa amb altres agents del territori i fer accions comunitàries conjuntament.
El 2024, Càritas Diocesana de Girona va atendre 25.355 llars, una xifra que va permetre arribar a 53.040 persones.
Càritas Diocesana de Girona ha presentat la Memòria corresponent a l’any 2024 on, a nivell de xifres, s’extreu que durant aquest període l’entitat ha atès 25.355 llars, una tasca que ha permès arribar fins a 53.040 persones. Des de l’entitat han volgut fer especial èmfasi en l’esforç que s’està duent a terme per integrar la salut emocional en tots els seus programes d'acció social.
Aquest reforç metodològic respon al fet que tres de cada quatre participants pateixen aïllament social, una xifra que ha impulsat l’entitat a adaptar-se i aplicar mesures per donar resposta a aquest problemàtica.
“Davant d’aquesta situació, hem iniciat millores en diversos àmbits que van des de la formació dels nostres equips a teixir propostes col·laboratives amb altres agents per, d’aquesta manera, enfortir els llaços comunitaris dels participants”, explica la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall.
“En definitiva, intentem adaptar les nostres metodologies als perfils dels nostres participants i als reptes que la societat ens planteja. La salut emocional i l’aïllament social són ara mateix dos desafiaments als quals cal fer front per, amb els recursos dels quals disposem, minimitzar-los”, afirma Caye Gómez, responsable d’Anàlisi Social, afegint que “els donem les eines per facilitar la seva integració i, en la mesura que és possible, fugir de l’exclusió ajudant-los a sortir-se’n en tots els àmbits: personal, familiar, laboral i social”.
Tot i que es tracta d’una metodologia que s’està aplicant a nivell global a Càritas Diocesana de Girona, hi ha projectes que estan permetent incidir molt especialment en aquest aspecte com, per exemple, tots els vinculats al programa Acollida i Acompanyament, com poden ser els Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural o la proposta ‘Fem Comunitat’.
Acció social
Durant la presentació de la Memòria que ha presidit el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, l’entitat ha explicat que té en marxa 7 programes dels quals pengen fins a 34 projectes. Distribuïts per tot el territori hi ha fins a 268 punts de servei i l’acció social també compta amb la tasca que realitza l’empresa d’inserció sociolaboral Ecosol.
A banda de l’aïllament social, durant la presentació de la Memòria 2024 des de Càritas també han volgut incidir en altres aspectes com el fet que es consoliden dades com que el 60% de les persones ateses són dones, que el 35% són menors de 35 anys o que un 50% treballa.
D’altra banda, una de cada dues persones ateses no disposa d’un habitatge digne i dues de cada tres pateix bretxa digital.
“Les dades que podem extreure de la memòria accentuen problemàtiques en perfils concrets i en àmbits com el de l’accés a l’habitatge o al mercat laboral que, en molts casos, s’accentuen per aspectes com la discriminació o la percepció negativa de les persones nouvingudes. Reptes que tenim a sobre la taula com a societat i que entre tots els agents implicats hem de trobar solucions”, argumenta el secretari general de l’entitat, Martí Batllori.
L’entitat en xifres
Durant el 2024 Càritas Diocesana de Girona va atendre 25.355 llars, una dada que va permetre arribar a 53.040 persones.
Pel que fa a les dades econòmiques, el 2024 Càritas Diocesana de Girona va dur a terme una inversió social de 12.304.529 euros, dels quals 2.737.495 corresponen a Ecosol (empresa d’inserció).
Segons les dades de la Memòria 2024 de Càritas Diocesana de Girona, l’entitat està fermament arrelada al territori amb 52 Càritas locals, 2.083 persones voluntàries i 153 persones contractades.
La base social segueix consolidada amb una vinculació que va fins a les 2.044 persones voluntàries i 722 entitats amb cor.
Us convidem a consultar totes les dades al següent enllaç: Memoria2024
Entre altres accions, s’està reforçant la formació de tot l’equip així com establir una xarxa amb altres agents del territori i fer accions comunitàries conjuntament.
El 2024, Càritas Diocesana de Girona va atendre 25.355 llars, una xifra que va permetre arribar a 53.040 persones.
Càritas Diocesana de Girona ha presentat la Memòria corresponent a l’any 2024 on, a nivell de xifres, s’extreu que durant aquest període l’entitat ha atès 25.355 llars, una tasca que ha permès arribar fins a 53.040 persones. Des de l’entitat han volgut fer especial èmfasi en l’esforç que s’està duent a terme per integrar la salut emocional en tots els seus programes d'acció social.
Aquest reforç metodològic respon al fet que tres de cada quatre participants pateixen aïllament social, una xifra que ha impulsat l’entitat a adaptar-se i aplicar mesures per donar resposta a aquest problemàtica.
“Davant d’aquesta situació, hem iniciat millores en diversos àmbits que van des de la formació dels nostres equips a teixir propostes col·laboratives amb altres agents per, d’aquesta manera, enfortir els llaços comunitaris dels participants”, explica la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall.
“En definitiva, intentem adaptar les nostres metodologies als perfils dels nostres participants i als reptes que la societat ens planteja. La salut emocional i l’aïllament social són ara mateix dos desafiaments als quals cal fer front per, amb els recursos dels quals disposem, minimitzar-los”, afirma Caye Gómez, responsable d’Anàlisi Social, afegint que “els donem les eines per facilitar la seva integració i, en la mesura que és possible, fugir de l’exclusió ajudant-los a sortir-se’n en tots els àmbits: personal, familiar, laboral i social”.
Tot i que es tracta d’una metodologia que s’està aplicant a nivell global a Càritas Diocesana de Girona, hi ha projectes que estan permetent incidir molt especialment en aquest aspecte com, per exemple, tots els vinculats al programa Acollida i Acompanyament, com poden ser els Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural o la proposta ‘Fem Comunitat’.
Acció social
Durant la presentació de la Memòria que ha presidit el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, l’entitat ha explicat que té en marxa 7 programes dels quals pengen fins a 34 projectes. Distribuïts per tot el territori hi ha fins a 268 punts de servei i l’acció social també compta amb la tasca que realitza l’empresa d’inserció sociolaboral Ecosol.
A banda de l’aïllament social, durant la presentació de la Memòria 2024 des de Càritas també han volgut incidir en altres aspectes com el fet que es consoliden dades com que el 60% de les persones ateses són dones, que el 35% són menors de 35 anys o que un 50% treballa.
D’altra banda, una de cada dues persones ateses no disposa d’un habitatge digne i dues de cada tres pateix bretxa digital.
“Les dades que podem extreure de la memòria accentuen problemàtiques en perfils concrets i en àmbits com el de l’accés a l’habitatge o al mercat laboral que, en molts casos, s’accentuen per aspectes com la discriminació o la percepció negativa de les persones nouvingudes. Reptes que tenim a sobre la taula com a societat i que entre tots els agents implicats hem de trobar solucions”, argumenta el secretari general de l’entitat, Martí Batllori.
L’entitat en xifres
Durant el 2024 Càritas Diocesana de Girona va atendre 25.355 llars, una dada que va permetre arribar a 53.040 persones.
Pel que fa a les dades econòmiques, el 2024 Càritas Diocesana de Girona va dur a terme una inversió social de 12.304.529 euros, dels quals 2.737.495 corresponen a Ecosol (empresa d’inserció).
Segons les dades de la Memòria 2024 de Càritas Diocesana de Girona, l’entitat està fermament arrelada al territori amb 52 Càritas locals, 2.083 persones voluntàries i 153 persones contractades.
La base social segueix consolidada amb una vinculació que va fins a les 2.044 persones voluntàries i 722 entitats amb cor.
Us convidem a consultar totes les dades al següent enllaç: Memoria2024
16
Maig
2025
Maig
2025
Èxit de la primera jornada Busco Feina
El passat 7 de maig, Càritas Diocesana de Girona, des del seu programa Itineraris Integrals d'Inserció Sociolaboral, cofinançat pel FSE + d'Inclusió Social, Garantia Infantil i Lluita Contra la Pobresa, va organitzar al municipi de Salt, juntament amb el programa Incorpora de la Fundació la Caixa, la 1a Jornada Busco Feina, amb l’objectiu de generar un espai àgil i directe de trobada entre persones en recerca de feina i empreses col·laboradores.
L’activitat va comptar amb la participació de 130 persones participants en procés d’orientació sociolaboral i 25 empreses del territori, que van oferir entrevistes curtes però intenses per detectar talent, conèixer perfils i establir un primer contacte humà sense filtres ni CVs previs.
Aquest format innovador va permetre:
• Visibilitzar les capacitats de les persones en situació de vulnerabilitat.
• Trencar barreres prèvies de selecció, com el currículum o l’experiència formal.
• Apropar les empreses al compromís social i a una mirada inclusiva de la contractació.
La jornada va ser valorada molt positivament tant per les persones participants com per les empreses, que van destacar la naturalitat, la connexió i la proximitat de les entrevistes.
Des de Càritas, valorem molt positivament aquesta iniciativa i seguirem impulsant accions que acostin el món laboral a les persones, posant al centre la dignitat, la igualtat d’oportunitats i la inserció real.
27
Febrer
2025
Febrer
2025
La Llei per fer front el sensellarisme torna al Parlament de Catalunya
La “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo” entra a tràmit amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra).
La iniciativa, que té per objectiu erradicar el sensellarisme més cru, el de les persones que viuen al carrer i a diferents centres per a persones sense llar, esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
La majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) registren la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.
Durant 5 anys s’ha treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis - encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d'establir una equitat territorial, que actualment no es dona.
El text legal també estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, compta amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, llevat que suposi l’exercici de violència, intimidació o s’inscrigui en xarxes de delinqüència organitzada, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques. Cal mencionar que la proposta consisteix en una llei que connecta amb la Llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge, ja que les qüestions d’habitatge tenen regulació pròpia.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La Llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d'institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquen que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “Proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura anterior. A aquest text inicial només se li han fet petites correccions tècniques.
Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible. Situacions com la viscuda aquesta nit passada a l’Aeroport del Prat, en què s’han desallotjat les persones que hi dormen perquè no tenen llar, ni cap altre entorn segur on descansar, i sense donar-los cap alternativa habitacional, evidencien la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellar.
La iniciativa, que té per objectiu erradicar el sensellarisme més cru, el de les persones que viuen al carrer i a diferents centres per a persones sense llar, esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
La majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) registren la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.
Durant 5 anys s’ha treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis - encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d'establir una equitat territorial, que actualment no es dona.
El text legal també estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, compta amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, llevat que suposi l’exercici de violència, intimidació o s’inscrigui en xarxes de delinqüència organitzada, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques. Cal mencionar que la proposta consisteix en una llei que connecta amb la Llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge, ja que les qüestions d’habitatge tenen regulació pròpia.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La Llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d'institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquen que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “Proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura anterior. A aquest text inicial només se li han fet petites correccions tècniques.
Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible. Situacions com la viscuda aquesta nit passada a l’Aeroport del Prat, en què s’han desallotjat les persones que hi dormen perquè no tenen llar, ni cap altre entorn segur on descansar, i sense donar-los cap alternativa habitacional, evidencien la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellar.
26
Febrer
2025
Febrer
2025
Càritas Diocesana de Girona i l'Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) signen un conveni per impulsar formació en competències digitals bàsiques
Càritas Diocesana de Girona i l’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) han signat un conveni de col·laboració per impartir formació en competències digitals bàsiques i que va adreçada als participants de l’entitat social. Aquesta iniciativa busca millorar les habilitats tecnològiques de persones en situació de vulnerabilitat per facilitar la seva integració social i laboral.
En aquesta primera fase, la formació es durà a terme en sessions de tres hores, que es realitzaran en horari de matins. L’aGOe posarà a disposició de la iniciativa el seu equip d’experts, que impartiran les sessions amb l’objectiu d’aportar coneixements essencials en l’ús de terminals digitals i eines bàsiques d’ofimàtica i comunicació digital.
Càritas Diocesana de Girona, per la seva part, proporcionarà les instal·lacions i els equipaments necessaris per a la formació, garantint un espai adequat per a l’aprenentatge.
L’acte de signatura del conveni es va realitzar aquest dilluns 24 de febrer a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, amb la presència de la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i el president de l’aGOe, Joan Cos.
Sobre l’aGOe
L’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) és una entitat creada l’any 2018 que reuneix professionals de diversos sectors que, un cop finalitzada la seva trajectòria laboral, desitgen aportar la seva experiència i coneixements en règim de voluntariat a petites i mitjanes empreses, així com a entitats sense ànim de lucre.
En aquesta primera fase, la formació es durà a terme en sessions de tres hores, que es realitzaran en horari de matins. L’aGOe posarà a disposició de la iniciativa el seu equip d’experts, que impartiran les sessions amb l’objectiu d’aportar coneixements essencials en l’ús de terminals digitals i eines bàsiques d’ofimàtica i comunicació digital.
Càritas Diocesana de Girona, per la seva part, proporcionarà les instal·lacions i els equipaments necessaris per a la formació, garantint un espai adequat per a l’aprenentatge.
L’acte de signatura del conveni es va realitzar aquest dilluns 24 de febrer a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, amb la presència de la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i el president de l’aGOe, Joan Cos.
Sobre l’aGOe
L’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) és una entitat creada l’any 2018 que reuneix professionals de diversos sectors que, un cop finalitzada la seva trajectòria laboral, desitgen aportar la seva experiència i coneixements en règim de voluntariat a petites i mitjanes empreses, així com a entitats sense ànim de lucre.
19
Febrer
2025
Febrer
2025
Càritas Diocesana de Girona impulsa una nova eina d’anàlisi social
L’Observatori de la Realitat Social és l’encarregat d’elaborar un informe detallat sobre les persones ateses per l’entitat
Tindrà periodicitat anual, la primera edició data d’aquest any 2024 i s’ha dut a partir de les enquestes a 300 participants de Càritas Diocesana de Girona.
Amb l’objectiu de continuar adaptant la seva tasca a les persones que s’atén des de l’entitat, Càritas Diocesana de Girona ha impulsat aquest darrer any una nova eina d’anàlisi social. Liderada des de l’Observatori de la Realitat Social, el document permet tenir una radiografia detallada sobre les persones que s’apropen a l’organització. Aquesta nova proposta s’uneix a altres que difón aquest òrgan com són els informes d’impacte sobre una temàtica concreta.
Tota aquesta sèrie de material analític i informatiu s’uneix a l’elaboració de la Memòria anual que realitza Càritas Diocesana de Girona, així com la resta de campanyes i impactes comunicatius que duu a terme l’entitat.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “continuem apostant per reforçar totes aquelles eines que ens permeten aprofundir en les necessitats dels nostres participants com és l’Observatori i, en aquesta primera edició de l’informe sobre la situació de les persones que hem atès durant aquest darrer any 2024, s’ha posat de manifest la diversitat i la complexitat de totes elles”.
Per tal d’elaborar l’informe es tenen en compte diversos àmbits que van des de les estructures de les llars a l’origen cultural, passant per l’habitatge, l’ocupació, la formació o els ingressos i despeses de les persones ateses.
Entre altres dades que fan referència a l’informe 2024 de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona destaquen alguns aspectes com el fet que un 34% de les famílies ateses són nombroses (entre 4 i 6 membres), que el 58% no han superat els estudis primaris o que el 22,7% es troben en situació irregular.
Dins l’àmbit de la Salut cal esmentar que “un 11% informa tenir una salut deficient, una problemàtica especialment greu en responsables de la llar, on aquesta xifra augmenta fins al 22%”. Aquest col·lectiu sovint pateix estrès crònic a causa de la pressió econòmica, la manca de temps per a l’autocura i les responsabilitats familiars.
Un 2,7% roman sense accés al sistema sanitari, fet que posa en risc les persones amb malalties cròniques o situacions de salut delicades. Aquest grup inclou sovint persones amb situacions administratives irregulars o desconeixement del sistema de salut, fet que posa de manifest la necessitat de programes de mediació i sensibilització.
Pel que fa a l’Habitatge, cal insistir en el fet que es reforça la denúncia que és un dels principals factors de vulnerabilitat social. Més de la meitat de les llars (55%) viu en règim de lloguer, mentre que un 11,7% depèn de lloguer social i un 5,7% ocupa habitatges de manera irregular. Aquesta situació posa de manifest la manca d’una oferta suficient d’habitatge assequible i adequat a les necessitats de les famílies vulnerables. Les condicions dels habitatges també són preocupants: un 17,7% dels habitatges presenta deficiències com humitats, goteres i problemes estructurals.
Ingresos i despeses
Els ingressos de les famílies ateses són insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Un 7,7% de les llars no disposa de cap font d’ingressos, mentre que el 66,3% depèn exclusivament de salaris baixos. Les prestacions socials, com l’IMV o la RGC, representen un suport crucial per al 13% de les llars, però sovint no cobreixen les despeses essencials.
Les despeses relacionades amb l’habitatge suposen una part significativa del pressupost familiar: el 76,8% destina entre 301 i 900 euros mensuals al lloguer. A més, el 79,3% dels llars afronta despeses d’electricitat i el 80,3% de l’aigua, fet que deixa poc marge per a altres necessitats bàsiques com l’alimentació, l’educació o la salut.
Un altre dels àmbits que es recull a l’informe, el relacionat amb l’accés als Serveis Socials, estableix que el 86,7% dels llars han accedit a serveis socials almenys una vegada, mentre que el 39% ho han fet en l’últim any. Els motius principals per accedir-hi inclouen problemes laborals (64,1%), econòmics (53%) i relacionats amb l’habitatge (52,1%). Aquestes dades evidencien la dependència d’aquests serveis i la necessitat de reforçar-ne l’abast i l’eficiència.
Podeu consultar l'informe en aquest enllaç: INFORMES D'IMPACTE
Tindrà periodicitat anual, la primera edició data d’aquest any 2024 i s’ha dut a partir de les enquestes a 300 participants de Càritas Diocesana de Girona.
Amb l’objectiu de continuar adaptant la seva tasca a les persones que s’atén des de l’entitat, Càritas Diocesana de Girona ha impulsat aquest darrer any una nova eina d’anàlisi social. Liderada des de l’Observatori de la Realitat Social, el document permet tenir una radiografia detallada sobre les persones que s’apropen a l’organització. Aquesta nova proposta s’uneix a altres que difón aquest òrgan com són els informes d’impacte sobre una temàtica concreta.
Tota aquesta sèrie de material analític i informatiu s’uneix a l’elaboració de la Memòria anual que realitza Càritas Diocesana de Girona, així com la resta de campanyes i impactes comunicatius que duu a terme l’entitat.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “continuem apostant per reforçar totes aquelles eines que ens permeten aprofundir en les necessitats dels nostres participants com és l’Observatori i, en aquesta primera edició de l’informe sobre la situació de les persones que hem atès durant aquest darrer any 2024, s’ha posat de manifest la diversitat i la complexitat de totes elles”.
Per tal d’elaborar l’informe es tenen en compte diversos àmbits que van des de les estructures de les llars a l’origen cultural, passant per l’habitatge, l’ocupació, la formació o els ingressos i despeses de les persones ateses.
Entre altres dades que fan referència a l’informe 2024 de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona destaquen alguns aspectes com el fet que un 34% de les famílies ateses són nombroses (entre 4 i 6 membres), que el 58% no han superat els estudis primaris o que el 22,7% es troben en situació irregular.
Dins l’àmbit de la Salut cal esmentar que “un 11% informa tenir una salut deficient, una problemàtica especialment greu en responsables de la llar, on aquesta xifra augmenta fins al 22%”. Aquest col·lectiu sovint pateix estrès crònic a causa de la pressió econòmica, la manca de temps per a l’autocura i les responsabilitats familiars.
Un 2,7% roman sense accés al sistema sanitari, fet que posa en risc les persones amb malalties cròniques o situacions de salut delicades. Aquest grup inclou sovint persones amb situacions administratives irregulars o desconeixement del sistema de salut, fet que posa de manifest la necessitat de programes de mediació i sensibilització.
Pel que fa a l’Habitatge, cal insistir en el fet que es reforça la denúncia que és un dels principals factors de vulnerabilitat social. Més de la meitat de les llars (55%) viu en règim de lloguer, mentre que un 11,7% depèn de lloguer social i un 5,7% ocupa habitatges de manera irregular. Aquesta situació posa de manifest la manca d’una oferta suficient d’habitatge assequible i adequat a les necessitats de les famílies vulnerables. Les condicions dels habitatges també són preocupants: un 17,7% dels habitatges presenta deficiències com humitats, goteres i problemes estructurals.
Ingresos i despeses
Els ingressos de les famílies ateses són insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Un 7,7% de les llars no disposa de cap font d’ingressos, mentre que el 66,3% depèn exclusivament de salaris baixos. Les prestacions socials, com l’IMV o la RGC, representen un suport crucial per al 13% de les llars, però sovint no cobreixen les despeses essencials.
Les despeses relacionades amb l’habitatge suposen una part significativa del pressupost familiar: el 76,8% destina entre 301 i 900 euros mensuals al lloguer. A més, el 79,3% dels llars afronta despeses d’electricitat i el 80,3% de l’aigua, fet que deixa poc marge per a altres necessitats bàsiques com l’alimentació, l’educació o la salut.
Un altre dels àmbits que es recull a l’informe, el relacionat amb l’accés als Serveis Socials, estableix que el 86,7% dels llars han accedit a serveis socials almenys una vegada, mentre que el 39% ho han fet en l’últim any. Els motius principals per accedir-hi inclouen problemes laborals (64,1%), econòmics (53%) i relacionats amb l’habitatge (52,1%). Aquestes dades evidencien la dependència d’aquests serveis i la necessitat de reforçar-ne l’abast i l’eficiència.
Podeu consultar l'informe en aquest enllaç: INFORMES D'IMPACTE
30
Gener
2025
Gener
2025
Un 33% de les persones ateses per Càritas Salt no està adequadament empadronada al municipi
La dada forma part de l’Informe sobre l’estat de l’empadronament de les persones ateses per Càritas Salt elaborat durant el darrer any sobre una mostra representativa de 265 persones
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
