/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
32.000 gironins viuen en llars on el sustentador principal té una inestabilitat laboral greu
Càritas Diocesana de Girona ha presentat aquest dimarts 21 d’abril l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, centrant-se en les dades que tenen a veure amb Catalunya i fent un especial èmfasi amb algunes relacionades amb la diòcesi gironina. El document, elaborat per la Fundación FOESSA, ofereix una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país. L’acte s’ha dut a terme a la Casa de Cultura.
A l’hora de desgranar les dades de l’informe, s’ha volgut destacar que 32.000 persones viuen en llars on el sustentador principal té una inestabilitat laboral greu i, d’altra banda, també s’ha posat de relleu que segons les dades que es desprenen del FOESSA, 110.000 gironins i gironines cauen en situació de pobresa severa un cop han fet front a les despeses d'habitatge.
L’anàlisi exhaustiu que fa l’estudi a l’hora d’analitzar la pobresa, l’exclusió i la desigualtat social també permet denunciar que, a dia d’avui, hi ha 48.000 persones viuen en llars on han deixat de seguir un tractament mèdic o no poden comprar medicaments per motius econòmics.
El responsable d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “FOESSA dibuixa una societat amb més desigualtat i més fragilitat, on moltes persones viuen en una integració precària. L’exclusió ja no és puntual, sinó estructural, i es veu agreujada per la manca de suport i de vincles socials”.
L’exclusió social afecta a 1,35 milions de persones a Catalunya
L’’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, el que representa el 17% de la població catalana. A més, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic.
L’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge. De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge es destaca que el 13,3% de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge, i que el 12,6% viu en amuntegament greu.
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta a 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). En aquest sentit, el director tècnic de la Fundación FOESSA, Raúl Flores, constata que “treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més”.
Els multiplicadors de l’exclusió: la salut i els vincles
L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Flores ha afirmat que “allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”. Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió.
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75% si es troben en irregularitat administrativa.
Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 18% (2018) fins al 33% (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
L’acte de presentació de l’informe FOESSA a Girona ha comptat amb una primera part on Gómez i Flores han explicat els detalls del document per, posteriorment, dur a terme una taula rodona. Sota el nom de ‘Els reptes que suposa la societat que dibuixa l’informe FOESSA’, hi han participat Juan González, rector de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG; Neus Pagès, directora de SBAS Sant Narcís de l’Ajuntament de Girona i Mohamed El Amrani, comunicador, emprenedor i activista social. Ha estat moderada per la periodista Angie Ávila Zambrano.
A l’hora de desgranar les dades de l’informe, s’ha volgut destacar que 32.000 persones viuen en llars on el sustentador principal té una inestabilitat laboral greu i, d’altra banda, també s’ha posat de relleu que segons les dades que es desprenen del FOESSA, 110.000 gironins i gironines cauen en situació de pobresa severa un cop han fet front a les despeses d'habitatge.
L’anàlisi exhaustiu que fa l’estudi a l’hora d’analitzar la pobresa, l’exclusió i la desigualtat social també permet denunciar que, a dia d’avui, hi ha 48.000 persones viuen en llars on han deixat de seguir un tractament mèdic o no poden comprar medicaments per motius econòmics.
El responsable d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “FOESSA dibuixa una societat amb més desigualtat i més fragilitat, on moltes persones viuen en una integració precària. L’exclusió ja no és puntual, sinó estructural, i es veu agreujada per la manca de suport i de vincles socials”.
L’exclusió social afecta a 1,35 milions de persones a Catalunya
L’’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, el que representa el 17% de la població catalana. A més, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic.
L’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge. De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge es destaca que el 13,3% de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge, i que el 12,6% viu en amuntegament greu.
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta a 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). En aquest sentit, el director tècnic de la Fundación FOESSA, Raúl Flores, constata que “treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més”.
Els multiplicadors de l’exclusió: la salut i els vincles
L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Flores ha afirmat que “allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera”. Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió.
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75% si es troben en irregularitat administrativa.
Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 18% (2018) fins al 33% (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
L’acte de presentació de l’informe FOESSA a Girona ha comptat amb una primera part on Gómez i Flores han explicat els detalls del document per, posteriorment, dur a terme una taula rodona. Sota el nom de ‘Els reptes que suposa la societat que dibuixa l’informe FOESSA’, hi han participat Juan González, rector de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG; Neus Pagès, directora de SBAS Sant Narcís de l’Ajuntament de Girona i Mohamed El Amrani, comunicador, emprenedor i activista social. Ha estat moderada per la periodista Angie Ávila Zambrano.
