La precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat
FOESSA i Càritas han presentat aquesta setmana el primer informe social complet sobre la crisi de la covid-19 a tot l’estat, amb el títol: «Evolución de la cohesión social y consecuencias de la Covid-19 en España».
L'informe, presentat per Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i Raúl Flores, coordinador de l'Equip d'Estudis de Càritas i secretari tècnic de FOESSA, alerta que la cohesió social a l'Estat ha patit un xoc sense precedents a conseqüència de la tensió que ha patit l'activitat econòmica i laboral a causa de la irrupció de la Covid-19.
Segons la investigació, la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i arriba a gairebé 2 milions de llars que depenen econòmicament d'una persona sustentadora principal, que pateix inestabilitat laboral greu.
“S'ha produït –assenyala Raúl Flores- un empitjorament de les condicions de treball que genera més persones treballadores pobres i menys persones realitzades a nivell personal i social”. Aquest informe confirma que “el que empobreix molts treballadors no només és un salari insuficient, sinó el fet que moltes vegades treballen 3 hores quan podrien i desitjarien treballar una jornada completa”.
Per altra banda, la desocupació total familiar pràcticament s'ha duplicat, és a dir, hi ha gairebé dos milions de nuclis familiars on totes les persones actives estan a l'atur. I malgrat l'augment de les mesures de protecció social, no s'ha aconseguit compensar aquesta situació. Un terç d'aquestes llars, és a dir, 600 mil famílies, no té cap mena d'ingrés periòdic o predictible que permeti una certa estabilitat i capacitat de generar projectes vitals.
Tenint en compte que la principal font d'ingressos de les llars és el fet de tenir una feina, la crisi sanitària no ha fet més que aguditzar la desigualtat. En termes de renda, l'informe elaborat a partir d'una enquesta a més de 7.000 llars, revela que la diferència entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d'un 25%, xifra superior a l'increment que va tenir durant la crisi de 2008.
A grans trets l'informe fa palès el fet que la bretxa digital s'ha convertit en un nou factor d'exclusió, ja que suposa serioses dificultats per a més de 800.000 famílies (4,5% de les llars) que han perdut oportunitats de millorar la seva situació a causa de qüestions digitals/falta de connexió, dispositius informàtics o habilitats digitals.
La pandèmia també ha fet augmentar la bretxa de gènere, ja que ha tingut més impacte en sectors més feminitzats, com el comerç o l'hostaleria, fet que ha implicat una reculada més gran per a moltes dones en termes d'integració social. El fet de ser jove també s'ha convertit factor d'exclusió. A Espanya hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d'exclusió social i multidimensional que els impedeix tenir projectes de vida. Tanmateix, la població immigrant encara és una de les més perjudicades. Per desgràcia la nacionalitat d'origen segueix una tendència ja habitual i persistent. Les raons són clares, aquestes persones es troben amb unes pitjors condicions de vida, amb habitatges pitjor ventilats, i amb més amuntegament; així com menors recursos per poder adoptar mesures preventives i una major exposició a causa del tipus de feina.
Durant la pandèmia, les famílies han hagut de desplegar diferents estratègies per poder continuar tirant endavant. L'estratègia de reducció de despeses habituals en alimentació, roba i calçat arriba pràcticament a 3 de cada 10 famílies a Espanya, i es multiplica per dues entre les llars que pateixen exclusió social, “l'activació de les famílies en pobresa i exclusió és molt alta, incloses aquelles a què arriben les prestacions assistencials, demostrant així la falsedat del suposat efecte desincentivador del sistema de prestacions”, assenyala Raúl Flores.
L’estudi deixa clar que la crisi de la Covid-19 està provocant una profunda empremta que incideix a molts nivells i afecta moltes persones. A través de la pandèmia, s'ha vist que les problemàtiques sorgides en la crisi de 2008 no han estat resoltes.
Pots consultar l'informe complet aquí.
L'informe, presentat per Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i Raúl Flores, coordinador de l'Equip d'Estudis de Càritas i secretari tècnic de FOESSA, alerta que la cohesió social a l'Estat ha patit un xoc sense precedents a conseqüència de la tensió que ha patit l'activitat econòmica i laboral a causa de la irrupció de la Covid-19.
Segons la investigació, la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i arriba a gairebé 2 milions de llars que depenen econòmicament d'una persona sustentadora principal, que pateix inestabilitat laboral greu.
“S'ha produït –assenyala Raúl Flores- un empitjorament de les condicions de treball que genera més persones treballadores pobres i menys persones realitzades a nivell personal i social”. Aquest informe confirma que “el que empobreix molts treballadors no només és un salari insuficient, sinó el fet que moltes vegades treballen 3 hores quan podrien i desitjarien treballar una jornada completa”.
Per altra banda, la desocupació total familiar pràcticament s'ha duplicat, és a dir, hi ha gairebé dos milions de nuclis familiars on totes les persones actives estan a l'atur. I malgrat l'augment de les mesures de protecció social, no s'ha aconseguit compensar aquesta situació. Un terç d'aquestes llars, és a dir, 600 mil famílies, no té cap mena d'ingrés periòdic o predictible que permeti una certa estabilitat i capacitat de generar projectes vitals.
Tenint en compte que la principal font d'ingressos de les llars és el fet de tenir una feina, la crisi sanitària no ha fet més que aguditzar la desigualtat. En termes de renda, l'informe elaborat a partir d'una enquesta a més de 7.000 llars, revela que la diferència entre la població amb més i menys ingressos ha augmentat més d'un 25%, xifra superior a l'increment que va tenir durant la crisi de 2008.
A grans trets l'informe fa palès el fet que la bretxa digital s'ha convertit en un nou factor d'exclusió, ja que suposa serioses dificultats per a més de 800.000 famílies (4,5% de les llars) que han perdut oportunitats de millorar la seva situació a causa de qüestions digitals/falta de connexió, dispositius informàtics o habilitats digitals.
La pandèmia també ha fet augmentar la bretxa de gènere, ja que ha tingut més impacte en sectors més feminitzats, com el comerç o l'hostaleria, fet que ha implicat una reculada més gran per a moltes dones en termes d'integració social. El fet de ser jove també s'ha convertit factor d'exclusió. A Espanya hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d'exclusió social i multidimensional que els impedeix tenir projectes de vida. Tanmateix, la població immigrant encara és una de les més perjudicades. Per desgràcia la nacionalitat d'origen segueix una tendència ja habitual i persistent. Les raons són clares, aquestes persones es troben amb unes pitjors condicions de vida, amb habitatges pitjor ventilats, i amb més amuntegament; així com menors recursos per poder adoptar mesures preventives i una major exposició a causa del tipus de feina.
Durant la pandèmia, les famílies han hagut de desplegar diferents estratègies per poder continuar tirant endavant. L'estratègia de reducció de despeses habituals en alimentació, roba i calçat arriba pràcticament a 3 de cada 10 famílies a Espanya, i es multiplica per dues entre les llars que pateixen exclusió social, “l'activació de les famílies en pobresa i exclusió és molt alta, incloses aquelles a què arriben les prestacions assistencials, demostrant així la falsedat del suposat efecte desincentivador del sistema de prestacions”, assenyala Raúl Flores.
L’estudi deixa clar que la crisi de la Covid-19 està provocant una profunda empremta que incideix a molts nivells i afecta moltes persones. A través de la pandèmia, s'ha vist que les problemàtiques sorgides en la crisi de 2008 no han estat resoltes.
Pots consultar l'informe complet aquí.