/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Càritas alerta de l'augment de la vulneració de drets que pateix la infància més vulnerable a causa de la Covid-19
Avui, 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets de la Infància, Càritas alerta de l'augment en la vulneració de drets que pateixen els nens i nenes més vulnerables a causa de l'impacte de la Covid-19.
En motiu d'aquesta jornada, Càritas llança una iniciativa a les xarxes socials arreu de l’estat amb l’etiqueta #CorsPerLaInfància amb la qual es pretén omplir les xarxes socials de màscares amb cors impresos per expressar una "ruptura" simbòlica amb el distanciament físic a què ens estem veient obligats a causa de pandèmia. I és que aquesta inevitable mesura de prevenció sanitària comporta, en el cas de la infància i l'adolescència, el risc d'afrontar una factura social i emocional molt important en els seus processos de creixement i identitat personal i social.
Aquesta crisi està privant als menors en situació social més precària, dels seus propis temps, que són molt diferents als dels adults, privant-los d'espais de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals. Al costat d'això, aquest distanciament físic els està empenyent a certa invisibilitat social a la vida quotidiana, amb el consegüent risc de minvar dels seus drets i de les seves expectatives de present i futur.
Per a això, Càritas assenyala cinc eixos estratègics des de la nostra acció per garantir cap a aquest objectiu:
1. Certeses davant de la incertesa: Càritas aposta per seguir acompanyant cada menor en situació de vulnerabilitat, caminant al seu costat, fent seves les seves preocupacions i esperances, i optant sense equívocs per la defensa dels seus drets.
2. Ponts enfront de les bretxes: La bretxa social generada per l'exclusió s'ha vist augmentada amb aquesta crisi, en què la infància i la joventut pagaran una factura socioeconòmica i emocional molt alta. Càritas vol actuar com a pont que protegeixi els processos vitals que estan per arribar i els que ja són aquí de tants menors que acompanyem. La desatenció a la infància, a l'adolescència i la joventut té com a conseqüència la transmissió intergeneracional de la pobresa, analitzada tan a fons per la Fundació FOESSA, pel que no podem permetre que aquest procés s'acceleri, sinó frenar-la i revertir-la.
3. Proximitat davant el distanciament: En època de distanciament i de mascaretes, és urgent estar més a prop que mai els uns dels altres, admirar tot allò que cada noi o noia guarda al seu interior, i allargar-li la mà per facilitar que sigui capaç d'expressar-ho. Més que mai, Càritas reafirma els seus processos d'acompanyament a les famílies i als menors, per reforçar les seves capacitats i la fe en si mateixos.
4. Escolta enfront de la sordesa: Davant els desafiaments actuals, cal tenir la valentia de qüestionar i reinventar-se per afrontar la transformació social i el canvi de model, sempre des de l'escolta, el respecte i la participació de les persones que acompanyem perquè puguin ser protagonistes dels seus propis projectes de vida.
5. Veïnatge davant individualisme: Reivindiquem, en aquests temps de confinament i aïllament, el sentit comunitari que ens faci sentir uns als costat dels altres, com a font no només de relació, sinó de celebració de la vida en comú perquè "tots necessitem de tots ". Trencar amb l’aïllament social ens ajudarà a combatre les pors, a generar connexions que es ramifiquin com les branques dels arbres com a clau del creixement comunitari, generant espais de confiança, seguretat i suport mutu en les famílies i en la infància.
En motiu d'aquesta jornada, Càritas llança una iniciativa a les xarxes socials arreu de l’estat amb l’etiqueta #CorsPerLaInfància amb la qual es pretén omplir les xarxes socials de màscares amb cors impresos per expressar una "ruptura" simbòlica amb el distanciament físic a què ens estem veient obligats a causa de pandèmia. I és que aquesta inevitable mesura de prevenció sanitària comporta, en el cas de la infància i l'adolescència, el risc d'afrontar una factura social i emocional molt important en els seus processos de creixement i identitat personal i social.
Aquesta crisi està privant als menors en situació social més precària, dels seus propis temps, que són molt diferents als dels adults, privant-los d'espais de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals. Al costat d'això, aquest distanciament físic els està empenyent a certa invisibilitat social a la vida quotidiana, amb el consegüent risc de minvar dels seus drets i de les seves expectatives de present i futur.
Per a això, Càritas assenyala cinc eixos estratègics des de la nostra acció per garantir cap a aquest objectiu:
1. Certeses davant de la incertesa: Càritas aposta per seguir acompanyant cada menor en situació de vulnerabilitat, caminant al seu costat, fent seves les seves preocupacions i esperances, i optant sense equívocs per la defensa dels seus drets.
2. Ponts enfront de les bretxes: La bretxa social generada per l'exclusió s'ha vist augmentada amb aquesta crisi, en què la infància i la joventut pagaran una factura socioeconòmica i emocional molt alta. Càritas vol actuar com a pont que protegeixi els processos vitals que estan per arribar i els que ja són aquí de tants menors que acompanyem. La desatenció a la infància, a l'adolescència i la joventut té com a conseqüència la transmissió intergeneracional de la pobresa, analitzada tan a fons per la Fundació FOESSA, pel que no podem permetre que aquest procés s'acceleri, sinó frenar-la i revertir-la.
3. Proximitat davant el distanciament: En època de distanciament i de mascaretes, és urgent estar més a prop que mai els uns dels altres, admirar tot allò que cada noi o noia guarda al seu interior, i allargar-li la mà per facilitar que sigui capaç d'expressar-ho. Més que mai, Càritas reafirma els seus processos d'acompanyament a les famílies i als menors, per reforçar les seves capacitats i la fe en si mateixos.
4. Escolta enfront de la sordesa: Davant els desafiaments actuals, cal tenir la valentia de qüestionar i reinventar-se per afrontar la transformació social i el canvi de model, sempre des de l'escolta, el respecte i la participació de les persones que acompanyem perquè puguin ser protagonistes dels seus propis projectes de vida.
5. Veïnatge davant individualisme: Reivindiquem, en aquests temps de confinament i aïllament, el sentit comunitari que ens faci sentir uns als costat dels altres, com a font no només de relació, sinó de celebració de la vida en comú perquè "tots necessitem de tots ". Trencar amb l’aïllament social ens ajudarà a combatre les pors, a generar connexions que es ramifiquin com les branques dels arbres com a clau del creixement comunitari, generant espais de confiança, seguretat i suport mutu en les famílies i en la infància.
