/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Una visió deshumanitzadora
ARTICLE D'OPINIÓ
La visió que té la llei d'estrangeria actual de les persones estrangeres és deshumanitzadora: són mà d'obra i punt. Aquest fet genera que les persones migrades siguin, més sovint que les autòctones, víctimes d'explotació laboral i de treballs precaris. Si a sobre hi afegim que els criteris d’aplicació d’aquesta normativa no són uniformes i varien segons el territori on s’apliquen, la situació d'indefensió i de vulnerabilitat administrativa de les persones migrades és més que evident, independentment del seu gènere. Allò sense oblidar-nos de la vulnerabilitat emocional inicial que també pateixen.
La situació es complica molt més en el cas de les dones migrades, perquè a la condició de migrant se li afegeix el factor de gènere. Un factor de desprotecció addicional en un sistema amb una normativa que, a més de ser racista, és també masclista. I és que tal com està dissenyada aquesta llei, es perpetuen les relacions de poder envers la dona perquè no es contemplen mecanismes i/o eines prou efectives per poder fer front i/o evitar aquestes dinàmiques. Aquesta normativa no incorpora una perspectiva de gènere global que eviti la desprotecció i la invisibilitat de les dones migrades.
Des de les entitats socials ens trobem amb dones sense xarxa social ni familiar al nostre país, que estan en situació i/o risc d'exclusió social i que a més de l’explotació laboral, moltes vegades són víctimes de diferents tipus de violència de gènere. En aquest darrer cas, la llei d'estrangeria contempla alguns mecanismes de protecció però s'exigeix, per contra, una actitud activa de la dona: que denunciï. Com se’ls pot exigir que planten cara si no tenen prou recolzament?. Costa molt fer el pas i mantenir-se ferma. I com aquest, existeixen molts altres supòsits en que el permís de la dona està condicionat d'alguna manera al del seu company, i que en casos de maltractaments no acreditats, ens trobem que la clau de la residència de la víctima està en mans del seu agressor.
Malgrat aquest panorama, les dones de les que parlo continuen lluitadores i valentes. Des de les entitats les acompanyem però la força sempre la posen elles.
Mònica Caldas, Cap de Suport Jurídic a Càritas Diocesana de Girona
La visió que té la llei d'estrangeria actual de les persones estrangeres és deshumanitzadora: són mà d'obra i punt. Aquest fet genera que les persones migrades siguin, més sovint que les autòctones, víctimes d'explotació laboral i de treballs precaris. Si a sobre hi afegim que els criteris d’aplicació d’aquesta normativa no són uniformes i varien segons el territori on s’apliquen, la situació d'indefensió i de vulnerabilitat administrativa de les persones migrades és més que evident, independentment del seu gènere. Allò sense oblidar-nos de la vulnerabilitat emocional inicial que també pateixen.
La situació es complica molt més en el cas de les dones migrades, perquè a la condició de migrant se li afegeix el factor de gènere. Un factor de desprotecció addicional en un sistema amb una normativa que, a més de ser racista, és també masclista. I és que tal com està dissenyada aquesta llei, es perpetuen les relacions de poder envers la dona perquè no es contemplen mecanismes i/o eines prou efectives per poder fer front i/o evitar aquestes dinàmiques. Aquesta normativa no incorpora una perspectiva de gènere global que eviti la desprotecció i la invisibilitat de les dones migrades.
Des de les entitats socials ens trobem amb dones sense xarxa social ni familiar al nostre país, que estan en situació i/o risc d'exclusió social i que a més de l’explotació laboral, moltes vegades són víctimes de diferents tipus de violència de gènere. En aquest darrer cas, la llei d'estrangeria contempla alguns mecanismes de protecció però s'exigeix, per contra, una actitud activa de la dona: que denunciï. Com se’ls pot exigir que planten cara si no tenen prou recolzament?. Costa molt fer el pas i mantenir-se ferma. I com aquest, existeixen molts altres supòsits en que el permís de la dona està condicionat d'alguna manera al del seu company, i que en casos de maltractaments no acreditats, ens trobem que la clau de la residència de la víctima està en mans del seu agressor.
Malgrat aquest panorama, les dones de les que parlo continuen lluitadores i valentes. Des de les entitats les acompanyem però la força sempre la posen elles.
Mònica Caldas, Cap de Suport Jurídic a Càritas Diocesana de Girona
