/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Somnis sense fronteres
Estudiar, ser monitor de kickboxing o treballar en l’àmbit de l’estètica personal, són alguns dels somnis d’un grup de joves migrants sense referents que ha participat durant tres mesos en un curs d’aprenentatge de la llengua i coneixement de l’entorn, organitzat per Càritas Diocesana de Girona. La majoria d’aquests joves són menors d’edat que van arribar tot sols des dels seus països d’origen i que no disposen de cap xarxa social que els pugui acollir. Una vegada finalitzades les classes, han obtingut un diploma i han rebut la visita de l’Ayoub i l’Abderrahim, dos joves participants de Càritas que han viscut una experiència molt similar a la seva, però que ja han après la llengua i treballen a Ecosol, l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona, després d’un itinerari d’acollida, formació i orientació laboral.
Càritas acompanya joves estrangers sense referents a través de l’empoderament personal, per evitar que la falta d’un entorn familiar els evoqui a situacions de vulnerabilitat. Molts d’aquests joves troben cobertes les seves necessitats bàsiques mentre són menors, però quan compleixen 18 anys l’Administració deixa de ser-ne tutor, malgrat que la seva situació continua sent d’absoluta desprotecció. Càritas, en xarxa amb les institucions i d’altres entitats, aborda aquesta realitat des de diversos projectes complementaris, com el projecte #SomRefugi, que inclou noves iniciatives en l’àmbit de l’habitatge, com els pisos d’acompanyament a Girona i a Santa Coloma de Farners, i ultima l’obertura d’un nou espai a Caldes de Malavella, que permetrà acollit fins a una vintena de joves en aquesta situació.
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ens recordava ara fa unes setmanes al sopar solidari “Som Refugi”, que “acollir és una acció generosa i una obligació moral. Però quan diem que volem ser refugi no hem de pensar només en l’emergència, sinó entendre que ser refugi és una tasca a llarg termini, que ens implica a tots. Cal cobrir necessitats bàsiques, és veritat, però cal també ensenyar la llengua, orientar, formar, acompanyar i inserir en el món laboral etc. Tots aquests projectes són refugi en el sentit que ofereixen escolta, acollida i acompanyament per aconseguir que totes les persones, sense distinció d’origen ni discriminacions de cap tipus, puguin viure en dignitat”.
Càritas acompanya joves estrangers sense referents a través de l’empoderament personal, per evitar que la falta d’un entorn familiar els evoqui a situacions de vulnerabilitat. Molts d’aquests joves troben cobertes les seves necessitats bàsiques mentre són menors, però quan compleixen 18 anys l’Administració deixa de ser-ne tutor, malgrat que la seva situació continua sent d’absoluta desprotecció. Càritas, en xarxa amb les institucions i d’altres entitats, aborda aquesta realitat des de diversos projectes complementaris, com el projecte #SomRefugi, que inclou noves iniciatives en l’àmbit de l’habitatge, com els pisos d’acompanyament a Girona i a Santa Coloma de Farners, i ultima l’obertura d’un nou espai a Caldes de Malavella, que permetrà acollit fins a una vintena de joves en aquesta situació.
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ens recordava ara fa unes setmanes al sopar solidari “Som Refugi”, que “acollir és una acció generosa i una obligació moral. Però quan diem que volem ser refugi no hem de pensar només en l’emergència, sinó entendre que ser refugi és una tasca a llarg termini, que ens implica a tots. Cal cobrir necessitats bàsiques, és veritat, però cal també ensenyar la llengua, orientar, formar, acompanyar i inserir en el món laboral etc. Tots aquests projectes són refugi en el sentit que ofereixen escolta, acollida i acompanyament per aconseguir que totes les persones, sense distinció d’origen ni discriminacions de cap tipus, puguin viure en dignitat”.
