/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
El nivell d'estudis, l'ocupació laboral i la renda contribueixen a que la pobresa s'hereti de pares a fills
L’estudi «La transmissió intergeneracional de la pobresa» de FOESSA (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada) constata que les llars amb menors tenen major risc de pobresa i exclusió social.
Factors com el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables que al nostre país la pobresa s’hereti de pares a fills. Aquesta és una de les constatacions recollides en un nou estudi de la Fundació FOESSA, impulsada per Càritas, que surt a la llum amb el títol «La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció» i que s’ha presentat aquest matí a la seu de Càritas espanyola a Madrid.
Transmissió intergeneracional de la pobresa
L’existència del que es coneix com a transmissió intergeneracional de la pobresa (TIP) es refereix a les dificultats que té una generació que ha viscut els seus primers anys en una llar en situació de pobresa per generar un canvi ascendent en l’estatus socioeconòmic amb relació a la generació anterior.
Al nostre país i a la vista de les dades de la investigació de FOESSA, tenim una estructura social que permet que les realitats de pobresa siguin alguna cosa que es pot heretar i que, de fet, s’hereten.
A l’estudi s’identifiquen diversos factors de caràcter estructural que intervenen i actuen en aquesta transmissió de la pobresa, com són el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda.
L’educació
L’estudi indica que, tot i que en el nostre país s’hagi produït una mobilitat educativa ascendent generalitzada com a fruit de la universalització de l’educació, 8 de cada 10 persones amb pares que no van acabar els estudis de primària no han aconseguit completar estudis secundaris.
La situació laboral i l’ocupació
La situació laboral i l’ocupació dels progenitors són factors que, a més d’estar relacionats amb el nivell educatiu que permet desenvolupar unes o altres tasques, també estan estretament lligades a l’existència o no d’una font d’ingressos i a la quantia de la mateixa. Aquest estatus laboral representa un clar factor de transmissió intergeneracional entre pares i fills.
La renda
Així mateix, s’ha constatat una alta correlació entre les dificultats econòmiques en les llars d’origen i el nivell de formació assolit per aquests. A mesura que els problemes financers decreixen, augmenta la proporció d’adults amb nivells educatius alts.
De fet, els problemes econòmics suposen un fre a l’adquisició de nivells educatius més alts: 4 de cada 10 adults (41%) que va viure l’adolescència amb problemes econòmics molt freqüents, no va aconseguir assolir l’educació secundària. Aquesta situació només afecta el 8% dels que mai van tenir dificultats econòmiques.
Una altra dada eloqüent és que 8 de cada 10 persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la infància i l’adolescència, les reviuen en l’actualitat com a adults. Concretament, el 81% de les persones que van tenir dificultats, les tornen a tenir en aquest moment, davant del 45% de les que no van patir-les.
La tendència a heretar la situació econòmica es fa més intensa en els moments de major inestabilitat econòmica. L’estudi permet comprovar com la pobresa present genera pobresa futura.
La pobresa de les famílies amb fills
L’investigació posa especial atenció a la transmissió de la pobresa en el nucli familiar i a la importància dels menors en la intensitat d’aquesta pobresa a les llars.
La debilitat de les inversions públiques
Els autors analitzen també el model de protecció social per trobar les causes de la persistència de la TIP. Una d’elles obeeix a que el model espanyol està centrat en l’empara del sector productiu de la població a través de la protecció de la desocupació i de les pensions de jubilació. Si bé abans els grups amb major risc de pobresa eren les persones grans, ara això ha canviat passant a concentrar-se el risc en les famílies amb menors. Això respon al fet que la inversió en tercera edat no està qüestionada mentre que la inversió en infància s’observa com una responsabilitat dels progenitors.
Impuls de polítiques públiques per frenar la TIP
A l’última part de la investigació, els autors desenvolupen un repertori de propostes que serveixen per dissenyar una política pública dirigida a lluitar de manera específica contra la TIP i que abordi de manera integral tots els factors potencialment transmissors de la pobresa i la exclusió social.
En aquest sentit, com elements prioritaris per afrontar la TIP i garantir el compliment dels drets humans, es proposa el següent:
1. La inversió en educació hauria de ser una prioritat dels Estats de benestar, de forma que el producte educatiu que rep la infància no depengui de la capacitat per invertir en l’educació dels seus pares.
2. Impulsar una contribució clara i decidida a la xarxa de serveis socials comunitaris per l’”atenció psicoeducativa”: suport psicològic i social a les famílies, suport psicopedagògic als menors amb deficiència, i suport a les activitats en temps lliure.
3. Garantir un sistema de salut pública universal amb accés gratuït per a totes les persones que resideixen al territori, independentment de la situació administrativa i contributiva.
4. Promoure la inversió en polítiques socials i polítiques redistributives que aconsegueixen de manera eficaç la reducció de les desigualtats.
5. Desenvolupar una política d’habitatge i urbanisme que es converteixi en eina contra la reproducció i transmissió de les situacions de vulnerabilitat i/o exclusió.
6. Prenent com a referència altres models europeus, és necessària una política basada en un sistema de prestacions universals destinades a la família i a la infància, que posi fre a la reproducció de la discriminació social i que aportin un element d’estabilitat i continuïtat.
7. Donat que la situació laboral dels progenitors té una influència directa a la TIP, la política pública ha de contenir un procés d’inclusió social a través de l’activació dels progenitors, que contempli, entre d’altres temes, un suport efectiu per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares.
8. El suport directe a les famílies en la seva tasca parental, mitjançant la provisió de serveis d’orientació als pares, hauria de servir per a la creació d’un entorn més ferm per al desenvolupament dels nens i les nenes.
9. Promoure una acció coordinada de cada un dels serveis i prestacions proporcionats pels diversos organismes públics a les famílies, que asseguri la qualitat de la intervenció i també la seva eficiència, sense duplicar esforços i ni accions.
Accediu a l'estudi complet
Factors com el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables que al nostre país la pobresa s’hereti de pares a fills. Aquesta és una de les constatacions recollides en un nou estudi de la Fundació FOESSA, impulsada per Càritas, que surt a la llum amb el títol «La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció» i que s’ha presentat aquest matí a la seu de Càritas espanyola a Madrid.
Transmissió intergeneracional de la pobresa
L’existència del que es coneix com a transmissió intergeneracional de la pobresa (TIP) es refereix a les dificultats que té una generació que ha viscut els seus primers anys en una llar en situació de pobresa per generar un canvi ascendent en l’estatus socioeconòmic amb relació a la generació anterior.
Al nostre país i a la vista de les dades de la investigació de FOESSA, tenim una estructura social que permet que les realitats de pobresa siguin alguna cosa que es pot heretar i que, de fet, s’hereten.
A l’estudi s’identifiquen diversos factors de caràcter estructural que intervenen i actuen en aquesta transmissió de la pobresa, com són el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda.
L’educació
L’estudi indica que, tot i que en el nostre país s’hagi produït una mobilitat educativa ascendent generalitzada com a fruit de la universalització de l’educació, 8 de cada 10 persones amb pares que no van acabar els estudis de primària no han aconseguit completar estudis secundaris.
La situació laboral i l’ocupació
La situació laboral i l’ocupació dels progenitors són factors que, a més d’estar relacionats amb el nivell educatiu que permet desenvolupar unes o altres tasques, també estan estretament lligades a l’existència o no d’una font d’ingressos i a la quantia de la mateixa. Aquest estatus laboral representa un clar factor de transmissió intergeneracional entre pares i fills.
La renda
Així mateix, s’ha constatat una alta correlació entre les dificultats econòmiques en les llars d’origen i el nivell de formació assolit per aquests. A mesura que els problemes financers decreixen, augmenta la proporció d’adults amb nivells educatius alts.
De fet, els problemes econòmics suposen un fre a l’adquisició de nivells educatius més alts: 4 de cada 10 adults (41%) que va viure l’adolescència amb problemes econòmics molt freqüents, no va aconseguir assolir l’educació secundària. Aquesta situació només afecta el 8% dels que mai van tenir dificultats econòmiques.
Una altra dada eloqüent és que 8 de cada 10 persones que van viure greus dificultats econòmiques durant la infància i l’adolescència, les reviuen en l’actualitat com a adults. Concretament, el 81% de les persones que van tenir dificultats, les tornen a tenir en aquest moment, davant del 45% de les que no van patir-les.
La tendència a heretar la situació econòmica es fa més intensa en els moments de major inestabilitat econòmica. L’estudi permet comprovar com la pobresa present genera pobresa futura.
La pobresa de les famílies amb fills
L’investigació posa especial atenció a la transmissió de la pobresa en el nucli familiar i a la importància dels menors en la intensitat d’aquesta pobresa a les llars.
La debilitat de les inversions públiques
Els autors analitzen també el model de protecció social per trobar les causes de la persistència de la TIP. Una d’elles obeeix a que el model espanyol està centrat en l’empara del sector productiu de la població a través de la protecció de la desocupació i de les pensions de jubilació. Si bé abans els grups amb major risc de pobresa eren les persones grans, ara això ha canviat passant a concentrar-se el risc en les famílies amb menors. Això respon al fet que la inversió en tercera edat no està qüestionada mentre que la inversió en infància s’observa com una responsabilitat dels progenitors.
Impuls de polítiques públiques per frenar la TIP
A l’última part de la investigació, els autors desenvolupen un repertori de propostes que serveixen per dissenyar una política pública dirigida a lluitar de manera específica contra la TIP i que abordi de manera integral tots els factors potencialment transmissors de la pobresa i la exclusió social.
En aquest sentit, com elements prioritaris per afrontar la TIP i garantir el compliment dels drets humans, es proposa el següent:
1. La inversió en educació hauria de ser una prioritat dels Estats de benestar, de forma que el producte educatiu que rep la infància no depengui de la capacitat per invertir en l’educació dels seus pares.
2. Impulsar una contribució clara i decidida a la xarxa de serveis socials comunitaris per l’”atenció psicoeducativa”: suport psicològic i social a les famílies, suport psicopedagògic als menors amb deficiència, i suport a les activitats en temps lliure.
3. Garantir un sistema de salut pública universal amb accés gratuït per a totes les persones que resideixen al territori, independentment de la situació administrativa i contributiva.
4. Promoure la inversió en polítiques socials i polítiques redistributives que aconsegueixen de manera eficaç la reducció de les desigualtats.
5. Desenvolupar una política d’habitatge i urbanisme que es converteixi en eina contra la reproducció i transmissió de les situacions de vulnerabilitat i/o exclusió.
6. Prenent com a referència altres models europeus, és necessària una política basada en un sistema de prestacions universals destinades a la família i a la infància, que posi fre a la reproducció de la discriminació social i que aportin un element d’estabilitat i continuïtat.
7. Donat que la situació laboral dels progenitors té una influència directa a la TIP, la política pública ha de contenir un procés d’inclusió social a través de l’activació dels progenitors, que contempli, entre d’altres temes, un suport efectiu per a la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares.
8. El suport directe a les famílies en la seva tasca parental, mitjançant la provisió de serveis d’orientació als pares, hauria de servir per a la creació d’un entorn més ferm per al desenvolupament dels nens i les nenes.
9. Promoure una acció coordinada de cada un dels serveis i prestacions proporcionats pels diversos organismes públics a les famílies, que asseguri la qualitat de la intervenció i també la seva eficiència, sense duplicar esforços i ni accions.
Accediu a l'estudi complet
