Acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-les en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.
Acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-los en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.
Amor
És el fonament de la nostra identitat i servei, font inspiradora dels nostres valors.
Dignitat de la persona
La persona és el centre de la nostra acció. Reconeixem les seves capacitats i impulsem les seves potencialitats afavorint, amb accions de promoció, la seva integració social i desenvolupament integral.
Justícia Social
Treballem per la justícia i la transformació de les estructures injustes, des d’una actitud activa, compromesa i no bel-ligerant, com a exigència del reconeixement a la dignitat de la persona i els seus drets.
Participació
Estem oberts a totes les persones que comparteixen els nostres ideals i promovem la participació a tots nivells, afavorint la implicació de totes les persones que formen part de l’entitat, generant complicitats i sinèrgies a nivell extern i promovent un treball social comunitari.
Solidaritat
Ens sentim units als qui pateixen, per la nostra convicció d’igualtat i justícia. Promovem l’interès per l’altre, especialment per les persones més necessitades, amb la finalitat de produir canvis significatius i la transformació social.
Austeritat
Optimitzem els nostres recursos des d’una utilització ètica i coherent.
Innovació i Qualitat
Desenvolupem la nostra activitat buscant la millora contínua per preveure i adequar-nos a la realitat de cada moment, sempre en benefici de la persona, la comunitat i la societat en conjunt.
Transparència
Compartim una cultura institucional basada en l’ètica i en l’obertura de la informació cap a totes les persones interessades en la nostra tasca.
La nostra visió de societat és la d’una civilització d’amor i de justícia on cada ésser humà pot prosperar i viure dignament i en pau com a membres de la família humana. Per això, volem ser una entitat capaç de:
Adaptar la nostra acció als reptes socials de cada moment, acompanyant eficaçment les persones ateses i donant respostes adequades que garanteixin el desenvolupament integral i la promoció de les persones i l’exercici dels seus drets.
Denunciar les causes que generen, o poden generar, pobresa i exclusió i treballar per la seva eradicació i instar l’Administració que assumeixi les seves responsabilitats i posi la persona com a centre de la seva actuació.
Ser transmissors de valors a la comunitat parroquial i a la societat en general, implicant-les en la construcció d’un món més just i solidari i teixint xarxes solidàries amb particulars, empreses, entitats i institucions
Garantir una independència economica que ens permeti una llibertat d’acció. Acompanyar totes les persones que formem part de l’entitat.
Promoure la participació a tots nivells, compartint la il·lusió que entre tots ho fem possible. Realitzar la nostra tasca amb fermesa, eficàcia i total transparència.
L’acció de Càritas ha de respondre a un coneixement real de les necessitats del nostre entorn (en especial, les pobreses amagades) , de la nostra comunitat, a través de mecanismes que ens permetin observar la realitat i de formació permanent de tots els voluntaris i tècnics, per garantir una constant capacitat d’adaptació al canvi.
Hem d’adaptar-nos a les necessitats dels pobres i no aquests a les nostres accions.
L’acció de Càritas ha de contemplar les diferents situacions o factors de risc que incideixen en un procés de pobresa, marginació o exclusió social (analfabetisme, fracàs escolar, atur o precarietat laboral, infrahabitatge, càrregues familiars no compartides o famílies monoparentals, situació administrativa irregular, pobresa econòmica, problemes de salut, addiccions, aïllament social, etc…).
L’acció social de Càritas ha de respondre a problemes o factors de risc de persones que no viuen isolades, sinó que ho fan en una unitat familiar determinada, en una comunitat, en un territori; i sovint és imprescindible intervenir en el conjunt del territori, juntament amb altres agents, per resoldre la situació de pobresa d’aquella persona.
L’acció de Càritas ha de fer costat als pobres per tal que s’alliberin dels diferents factors de la seva pobresa, que puguin assolir una vida autònoma i que superin les situacions de dependència a les quals estan subjectes. La nostra acció ha d’estar orientada a les causes.
L’acció de Càritas és limitada i no pot abastar les diferents formes de pobresa. Cal, doncs, procurar una cooperació òptima entre els serveis de cada Càritas, entre les Càritas a la diòcesi, amb Càritas Diocesana i amb altres ens eclesials que exerceixen la caritat. I també amb les administracions públiques i amb tots aquells agents socials amb els quals compartim objectius afins, garantint sempre la nostra independència, identitat i sistema de treball propi.
L’objectiu final és augmentar l’eficàcia en la lluita contra la pobresa.
L’acció de Càritas està orientada a la instauració de la justícia i, per tant, vol garantir la titularitat i l’exercici de drets per als pobres, marginats i exclosos (sovint tenen reconeguts uns drets que no poden exercir).
La nostra acció compromesa amb els pobres genera un coneixement de situacions reals d’injustícia. A partir d’aquest coneixement hem d’exercir aquesta funció de sensibilització i denúncia per assolir un ple reconeixement i exercici dels drets socials bàsics de totes les persones en situació de pobresa o marginació.
L’acció de Càritas ha de definir espais de participació de persones voluntàries, tècnics contractats, socis, consiliaris… en l’execució quotidiana d’un servei i en espais periòdics de reflexió i formació; alhora ha de preveure mecanismes per garantir la convivència entre voluntaris i tècnics contractats.
La política de recursos humans ha de permetre que Càritas sigui un espai de trobada de tots aquells que, des de diferents creences o ideologies, volen treballar per la defensa dels drets de la persona humana, tot respectant l’opció de fe de l’Església i dels seus creients.
L’acció de Càritas ha de ser de suplència i de subsidiarietat en tot allò relatiu a l’assistència econòmica (diners, roba i aliments), atès que es tracta d’un àmbit competencial propi de les administracions públiques. És una acció encara molt necessària, però certament està orientada sovint a pal·liar conseqüències, com a resposta reactiva a situacions ja produïdes.
Tot i això, cal cercar fórmules perquè aquesta tasca de Càritas introdueixi elements de prevenció, de promoció, de tractament de les causes.
L’acció de Càritas ha de respondre a un coneixement real de les necessitats del nostre entorn (en especial, les pobreses amagades) , de la nostra comunitat, a través de mecanismes que ens permetin observar la realitat i de formació permanent de tots els voluntaris i tècnics, per garantir una constant capacitat d’adaptació al canvi.
Hem d’adaptar-nos a les necessitats dels pobres i no aquests a les nostres accions.
L’acció de Càritas ha de contemplar les diferents situacions o factors de risc que incideixen en un procés de pobresa, marginació o exclusió social (analfabetisme, fracàs escolar, atur o precarietat laboral, infrahabitatge, càrregues familiars no compartides o famílies monoparentals, situació administrativa irregular, pobresa econòmica, problemes de salut, addiccions, aïllament social, etc.).
L’acció social de Càritas ha de respondre a problemes o factors de risc de persones que no viuen isolades, sinó que ho fan en una unitat familiar determinada, en una comunitat, en un territori; i sovint és imprescindible intervenir en el conjunt del territori, juntament amb altres agents, per resoldre la situació de pobresa d’aquella persona.
L’acció de Càritas és limitada i no pot abastar les diferents formes de pobresa. Cal, doncs, procurar una cooperació òptima entre els serveis de cada Càritas, entre les Càritas a la diòcesi, amb Càritas Diocesana i amb altres ens eclesials que exerceixen la caritat. I també amb les administracions públiques i amb tots aquells agents socials amb els quals compartim objectius afins, garantint sempre la nostra independència, identitat i sistema de treball propi.
L’objectiu final és augmentar l’eficàcia en la lluita contra la pobresa.
L’acció de Càritas està orientada a la instauració de la justícia i, per tant, vol garantir la titularitat i l’exercici de drets per als pobres, marginats i exclosos (sovint tenen reconeguts uns drets que no poden exercir).
La nostra acció compromesa amb els pobres genera un coneixement de situacions reals d’injustícia. A partir d’aquest coneixement hem d’exercir aquesta funció de sensibilització i denúncia per assolir un ple reconeixement i exercici dels drets socials bàsics de totes les persones en situació de pobresa o marginació
L’acció de Càritas ha de definir espais de participació de persones voluntàries, tècnics contractats, socis, consiliaris… en l’execució quotidiana d’un servei i en espais periòdics de reflexió i formació; alhora ha de preveure mecanismes per garantir la convivència entre voluntaris i tècnics contractats.
La política de recursos humans ha de permetre que Càritas sigui un espai de trobada de tots aquells que, des de diferents creences o ideologies, volen treballar per la defensa dels drets de la persona humana, tot respectant l’opció de fe de l’Església i dels seus creients.
L’acció de Càritas ha de ser de suplència i de subsidiarietat en tot allò relatiu a l’assistència econòmica (diners, roba i aliments), atès que es tracta d’un àmbit competencial propi de les administracions públiques. És una acció encara molt necessària, però certament està orientada sovint a pal·liar conseqüències, com a resposta reactiva a situacions ja produïdes.
Tot i això, cal cercar fórmules perquè aquesta tasca de Càritas introdueixi elements de prevenció, de promoció, de tractament de les causes.
Càritas Diocesana de Girona està formada per:
Competències: és el màxim òrgan de participació, consulta i expresió de Càritas Diocesana de Girona.
Periodicitat: anualment, dins el primer semestre.
Membres: representants de les Càritas locals i membres del Consell diocesà i aquelles persones convidades per la direcció diocesana.
Funcions:
-Ser un espai de participació i diàleg de totes les Càritas locals i els Serveis generals.
-Examinar i proposar les orientacions generals de les diferents àrees de treball de Càritas.
-Aprovar els comptes anuals de l’entitat, el pressupost i la memòria diocesana.
-Aprovar la modificació dels Estatuts, i proposar-la al Bisbe
Competències: és l’òrgan màxim de govern de Càritas Diocesana de Girona. La seva concreció ordinària podrà ser delegada amb caràcter general en la Comissió Permanent i en l’Equip Directiu.
Periodicitat: trimestralment
Membres: El Bisbe, els membres de l’Equip Directiu , un Conseller per a cada un dels arxiprestats o territoris ens els que s’agrupi l’acció de Càritas, escollit entre les Càritas Parroquials de l’arxiprestat d’acord amb els criteris que estableixi l’Assemblea diocesana a proposta del Consell diocesà i fins a cinc membres de lliure designació pel propi Consell, a proposta de l’Equip Directiu.
L’Equip directiu podrà convidar a les reunions, amb veu i sense vot, als responsables de les àrees dels Serveis generals en aquelles qüestions en les que sigui convenient la seva participació en funció del seu àmbit de treball i als representants dels treballadors.
Funcions:
-Presentar a l’Assemblea Diocesana, per a la seva consulta, les orientacions generals de l’entitat.
-Presentar a l’Assemblea el pressupost, la memòria anual d’activitats i els comptees anuals.
-Aprovar els documents marc dels programes socials, i aquells documents sobre criteris i orientacions d’actuació que siguin aplicables a tots els nivells de l’entitat.
-Acordar l’adquisició o alienació de béns immobles necessaris per a cumplir les seves funcions, d’acord amb aquests Estatuts i la legislació civil i canònica aplicable.
-Acordar la constitució o participació a institucions, fundacions, empreses o altres iniciatives d’economia social.
-Elaborar el desenvolupament reglamentari dels Estatuts.
-L’admissió de noves Càritas locals.
-Designar els representants del Consell Diocesà a la Comissió Permanent.
Competències: és l’òrgan delegat del Consell Diocesà de Càritas Diocesana de Girona, encarregat de vetllar pel compliment dels seus acords.
Periodicitat: mensualment
Membres: El Delegat/da Episcopal, Director/a, Secretari/a, Administrador/a i tres Consellers diocesans, escollits per ells d’entre els membres del Consell Diocesà.
Funcions:
-Orientar i supervisar l’actuació de l’Equip Directiu, per delegació del Consell Diocesà.
-Supervisar les bases i elaboració del pressupost, la memòria anual d’activitats, i formular els comptees anuals, que se sotmetran a l’aprovació´de l’Assemblea Dioceseana.
-Decidir sobre l’acceptació de llegats i herències.
-Resoldre els assumptes de tràmit del Consell Diocesà i preparar les seves reunions.
-Les que li siguin encomenades pel Consell Diocesà.
Competències: El Director/a actua de forma coordinada amb la resta de l’Equip Directiu
Periodicitat: Setmanalment
Membres: El Delegat/da episcopal, Director/a, Secretari/a i l’Administrador/a.
Funcions:
-Resoldre els assumptes de tràmit de la Comissió Permanent i preparar les seves reunions.
-Coordinar i alinear l’acció dels seus membres.
-Vetllar pel bon funcionament dels Serveis generals i de l’acció de les Càritas locals.
-Elaborar el pressupost anual.
-Acordar la participació en la convocatòria de subvencions públiques o privades.
-Presentar els objectius de treball anual de les àrees de treball al Consell Diocesà per al seu estudi i aprovació, i vetllar pel seu desenvolupament.
-Les que li siguin encomenades per la Comissió Permanent.
Competències: Són espais de participació de Càritas Diocesana de Girona.
Periodicitat: periòdicament
Membres: Cada Comissió Diocesana és dinamitzada per un equip dinamitzador, un conseller responsable, membre del Consell Diocesà i una persona coordinadora , dels Serveis generals.
Funcions:
Tenen com a funció facilitar la coordinació de l’acció de Càritas, i construir, fer propostes de criteris continguts, per tal de desenvolupar la missió dins de cada àmbit de treball i sometre’ls, en seu cas, al Consell Diocesà. També faciliten el contacte i coneixement entre persones de diferents Càritas i que es comparteixen experiències.
Manuel Bretón
El Presidente Ejecutivo del Consejo General, que ostentará el título abreviado de Presidente de Cáritas Española, tiene las funciones siguientes: convocar y dirigir las reuniones del Consejo General y de la Comisión Permanente; convocar la Asamblea, con la conformidad de la Comisión Episcopal; dirigir o moderar las sesiones de la Asamblea y velar por su adecuado desarrollo; y velar por el cumplimiento de los acuerdos de la Asamblea y del Consejo General.
Tiene la misión propia de representar a los Obispos de la Comisión Episcopal de Pastoral Social en Cáritas Española y en el seno de la Confederación. Vela para que cuanto programa y realiza la Confederación Cáritas Española sea plenamente acorde con el Magisterio de la Iglesia y para que la política de la institución sea coherente con las orientaciones de la Conferencia Episcopal. Es miembro nato del Consejo General, de la Comisión Permanente, del Equipo Directivo y de todas las Comisiones Delegadas del Consejo. Es tarea suya velar por la identidad eclesial de las publicaciones de Cáritas Española, actuar como Consejero Delegado en la revista Corintios XIII y en las guiones litúrgicos de Adviento, Navidad, Cuaresma y Pascua. Como sacerdote atiende a las personas de la Institución y cuida de las oraciones y celebraciones litúrgicas en Cáritas Española.
Creat per Eduardo Requena, el símbol identificatiu de Càritas són els QUATRE CORS, i cadascun d’ells respon a les següents dimensions:
Dimensió eclesial – La Institució
Simbolitzada per la creu que forma l’encaixada dels quatre cors en la seva unió.
Dimensió organitzativa – Els equips de treball
Expressió de la necessitat de posar esforços en comú, simbolitzat per la unió de cors.
Dimensió solidària – El voluntariat
De compromís social i opció pels més pobres, representada simbòlicament per la utilització del cor.
Dimensió d’acollida i acompanyament – Els destinataris
Representada pel fet que un dels cors és més gran, simbolitzant l’acollida als més pobres i també la integració en els equips de treball de qui desitgi participar dins l’entitat.
Al 1955 s’inicien les activitats a Girona, que varen ser presidides pel Sr. Antoni Espadalé. Aquesta entitat la varen constituir un conjunt de persones decidides a donar resposta de forma totalment voluntària i amb esperit cristià a unes necessitats peremptòries. Es va actuar per pal·liar les necessitats bàsiques: menjar, salut, habitatge, vestit… Aquesta entitat va rebre una forta embranzida al 1957 amb l’Ajuda Social Americana que distribuïa l’ajuda que els catòlics americans feien al poble espanyol (llet en pols, formatge, arròs i medicaments); ja que exigia una bona organització a nivell estatal, de diòcesis i dels equips de repartiment de les parròquies, al mateix temps que suposava una font de finançament (l’Estat pagava 10 cèntims per quilo repartit).
El 31 de maig de 1964 el bisbe Jubany va erigir canònicament Càritas Diocesana de Girona, amb personalitat jurídica pròpia, per tal de coordinar l´acció de Càritas a la diòcesi.
Entre el 1962-1965 el Concili Vaticà II va empènyer una forta renovació en tota l’Església. Això va suposar un canvi important en els plantejaments de Càritas, fins llavors amb una actuació més benèfica i assistencial.
Els nous temps imposaven treballar de manera diferent incidint en les causes de les necessitats. A partir de 1985 es veu la necessitat d’incorporar professionals del camp social a la tasca dels voluntaris. No n’hi ha prou amb la bona voluntat, sinó que cal una preparació tècnica així com una formació adequada per part del voluntariat per poder afrontar les noves necessitats detectades.
Càritas, que es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, manifesta el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, a desvetllar i a desplegar les possibilitats que tenen com a éssers humans.
És una confederació de més de 160 membres, que treballa en les comunitats de base de gairebé tots els països del món. Som Càritas, tant en petits grups de voluntaris com en algunes de les majors organitzacions humanitàries de tot el món. Inspirats per la fe catòlica, Càritas és la mà de l’Església, una mà que ajuda els pobres, els vulnerables i els exclosos.
Ajuda’ns a arribar allà on ens necessiten.
