/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Càritas reclama que s’apliqui al mateix criteri d’empadronament a tots els ajuntaments
L’entitat recorda que ni la titularitat ni les condicions de l’habitatge poden dificultar l’accés a l’empadronament
Càritas Diocesana de Girona constata amb preocupació que diversos ajuntaments de la província de Girona no utilitzen els mateixos criteris a l’hora de gestionar l’empadronament. Malgrat que la normativa que regula aquest tema és molt flexible i dóna eines específiques a les Administracions locals perquè cap persona es quedi sense padró, a la pràctica, la realitat és molt diferent, segons denuncia l’entitat. Aquest fet provoca situacions de desigualtat entre ciutadans segons l’ajuntament on resideixen, trencant moltes vegades el principi constitucional de seguretat jurídica i situant en una posició de total indefensió, justament els col·lectius més vulnerables.
Càritas Diocesana de Girona exigeix a les Administracions locals que apliquin la normativa ja existent sobre la gestió del padró municipal d’abril del 2020, que com hem detallat anteriorment, és molt flexible i el que persegueix és facilitar al màxim que les persones que resideixen efectivament a un ajuntament determinat es puguin empadronar sense tenir en compte altres factors. En casos d’infrahabitatge, persones sense llar o sobreocupació, s’ha d’utilitzar la figura de l’empadronament social, tal com ho diu la normativa. I en casos que no siguin tan clars, com els de les persones que malgrat rellogar una habitació no tenen el consentiment del llogater o del propietari, la interpretació ha de ser sempre favorable a l’empadronament i s’ha d’utilitzar igualment la figura del padró social. Cada ajuntament podria fixar una adreça determinada per a tots aquests casos, l’adreça de serveis socials per exemple, per tal que cap persona resident al seu territori quedi al marge del padró i en conseqüència, de tots els drets i deures que allò comporta.
Càritas Diocesana de Girona constata amb preocupació que diversos ajuntaments de la província de Girona no utilitzen els mateixos criteris a l’hora de gestionar l’empadronament. Malgrat que la normativa que regula aquest tema és molt flexible i dóna eines específiques a les Administracions locals perquè cap persona es quedi sense padró, a la pràctica, la realitat és molt diferent, segons denuncia l’entitat. Aquest fet provoca situacions de desigualtat entre ciutadans segons l’ajuntament on resideixen, trencant moltes vegades el principi constitucional de seguretat jurídica i situant en una posició de total indefensió, justament els col·lectius més vulnerables.
Càritas Diocesana de Girona exigeix a les Administracions locals que apliquin la normativa ja existent sobre la gestió del padró municipal d’abril del 2020, que com hem detallat anteriorment, és molt flexible i el que persegueix és facilitar al màxim que les persones que resideixen efectivament a un ajuntament determinat es puguin empadronar sense tenir en compte altres factors. En casos d’infrahabitatge, persones sense llar o sobreocupació, s’ha d’utilitzar la figura de l’empadronament social, tal com ho diu la normativa. I en casos que no siguin tan clars, com els de les persones que malgrat rellogar una habitació no tenen el consentiment del llogater o del propietari, la interpretació ha de ser sempre favorable a l’empadronament i s’ha d’utilitzar igualment la figura del padró social. Cada ajuntament podria fixar una adreça determinada per a tots aquests casos, l’adreça de serveis socials per exemple, per tal que cap persona resident al seu territori quedi al marge del padró i en conseqüència, de tots els drets i deures que allò comporta.
Nota de premsa
