/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
La pobresa i l’exclusió social té rostre de dona
En el marc de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, Càritas recorda que la realitat de la pobresa i l’exclusió social que l’entitat acompanya cada dia té rostre de dona i alerta sobre l’impacte i les conseqüències de la discriminació de gènere, ancorada en un sistema estructural de desigualtat i injustícia social. L’entitat denuncia les múltiples violències que se segueixen exercint cap a les dones -tant sexuals com físiques, laborals i psicològiques- són una conseqüència directa d’aquesta desigualtat estructural.
Per aquesta raó, la victòria de la igualtat de gènere en el món és un dels grans reptes del segle XXI. El setembre d’aquest any es compleixen 25 anys de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, un dels punts més importants a nivell global a favor dels drets de les dones. Però 25 anys després i a pesar dels avançaments produïts, les dades ens diuen que les mesures posades en marxa són encara insuficients i és molt el camí que queda per fer.
Destaquem alguns dels reptes pendents
Les dones ostenten majors taxes de pobresa que els homes. En el seu recent informe sobre la situació a Espanya, el Relator Especial de Nacions Unides sobre la Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, especifica que les dones registren taxes més altes de pobresa relativa, carència material severa, baixa intensitat de feina i pobresa extrema. A més, segons el VIII Informe Foessa, el risc de pobresa augmenta un 20% més en les llars sustentades per dones i més encara en llars monoparentals, on se sumen les dificultats derivades de la conciliació.
L’esquerda de la desigualtat en l’àmbit laboral segueix existint. Segons dades de l’Eurostat, Espanya té la segona taxa més alta d’atur femení a la Unió Europea. A aquest fet s’hi suma la baixa qualitat laboral que revela el fet que el 50% de les jornades parcials desenvolupades per dones són indesitjades i que obeeix, sobre tot, a que elles continuen sent les principals sustentadores de cures. Segons dades de l’informe Foessa, el 95% de les persones que compten amb feina a temps parcial per poder dedicar-se a la cura són dones, el que suposa no només un fre a les seves carreres laborals, sino l’accés a feines amb salaris i pensions més baixes.
La desigualtat de gènere és, en no poques ocasions, el motiu que empeny le dones a començar un procés migratori. En aquestes situacions, les dones estan molt més exposades que els homes a llargs itineraris i processos de trànsti transfronterers, amb riscos evidents, entre d’altres, de ser objecte de violència sexual o de captació per xarxes de trata de persones. I en els països d’acollida, s’enfronten a la triple discriminació que suposa ser dones, migrants i treballadores. En el cas del mercat laboral, per exemple, sabem per pròpia experiència com les dones migrants ostenten la major taxa de feines en l’àmbit de les cures (residències d’avis, cures, llar etc.), subjectes, moltes vegades, a una menor remuneració d’un sector caracteritzat per la temporalitat i l’economia submergida.
Les conseqüències de les violències en les dones a les que acompanyem cada dia en tot el país a través de la nostra xarxa de recursos de suport i escolta tenen un efecte desgarrador: greus dificultats d’accés a la vida digna i escasses oportunitats d’escollir el seu propi projecte vital per les barreres que impedeixen el desenvolupament personal i laboral. Cada vegada ens trobem amb més dones que pateixen un fort impacte psicològic derivat de situacions de violència, que se suma a altres situacions d’aïllament social, pot estrés o deteriorament de l’autoestima.
Càritas posta per continuar treballant a favor d’un marc de relacions entre homes i dones sense barreres ni divisions, on els drets de les dones seran protegits, respectats i garantits.
Per aquesta raó, la victòria de la igualtat de gènere en el món és un dels grans reptes del segle XXI. El setembre d’aquest any es compleixen 25 anys de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, un dels punts més importants a nivell global a favor dels drets de les dones. Però 25 anys després i a pesar dels avançaments produïts, les dades ens diuen que les mesures posades en marxa són encara insuficients i és molt el camí que queda per fer.
Destaquem alguns dels reptes pendents
Les dones ostenten majors taxes de pobresa que els homes. En el seu recent informe sobre la situació a Espanya, el Relator Especial de Nacions Unides sobre la Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, especifica que les dones registren taxes més altes de pobresa relativa, carència material severa, baixa intensitat de feina i pobresa extrema. A més, segons el VIII Informe Foessa, el risc de pobresa augmenta un 20% més en les llars sustentades per dones i més encara en llars monoparentals, on se sumen les dificultats derivades de la conciliació.
L’esquerda de la desigualtat en l’àmbit laboral segueix existint. Segons dades de l’Eurostat, Espanya té la segona taxa més alta d’atur femení a la Unió Europea. A aquest fet s’hi suma la baixa qualitat laboral que revela el fet que el 50% de les jornades parcials desenvolupades per dones són indesitjades i que obeeix, sobre tot, a que elles continuen sent les principals sustentadores de cures. Segons dades de l’informe Foessa, el 95% de les persones que compten amb feina a temps parcial per poder dedicar-se a la cura són dones, el que suposa no només un fre a les seves carreres laborals, sino l’accés a feines amb salaris i pensions més baixes.
La desigualtat de gènere és, en no poques ocasions, el motiu que empeny le dones a començar un procés migratori. En aquestes situacions, les dones estan molt més exposades que els homes a llargs itineraris i processos de trànsti transfronterers, amb riscos evidents, entre d’altres, de ser objecte de violència sexual o de captació per xarxes de trata de persones. I en els països d’acollida, s’enfronten a la triple discriminació que suposa ser dones, migrants i treballadores. En el cas del mercat laboral, per exemple, sabem per pròpia experiència com les dones migrants ostenten la major taxa de feines en l’àmbit de les cures (residències d’avis, cures, llar etc.), subjectes, moltes vegades, a una menor remuneració d’un sector caracteritzat per la temporalitat i l’economia submergida.
Les conseqüències de les violències en les dones a les que acompanyem cada dia en tot el país a través de la nostra xarxa de recursos de suport i escolta tenen un efecte desgarrador: greus dificultats d’accés a la vida digna i escasses oportunitats d’escollir el seu propi projecte vital per les barreres que impedeixen el desenvolupament personal i laboral. Cada vegada ens trobem amb més dones que pateixen un fort impacte psicològic derivat de situacions de violència, que se suma a altres situacions d’aïllament social, pot estrés o deteriorament de l’autoestima.
Càritas posta per continuar treballant a favor d’un marc de relacions entre homes i dones sense barreres ni divisions, on els drets de les dones seran protegits, respectats i garantits.
