/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Girona ha acollit 378 menors migrants sense referents durant el 2018
Més d’una cinquantena de persones han assistit a la taula rodona Joves migrants sense referents: entre la valentia i la vulnerabilitat, organitzada per Càritas Diocesana de Girona, aquest dimecres al Centre Cultural La Mercè de Girona.
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha donat la benvinguda als assistents, que omplien del tot la sala, i ha recordat la llarga experiència de l’entitat en l’acollida i l’acompanyament de persones migrants en situació de vulnerabilitat, i de joves sense referents en particular, a través d’accions específiques de formació o d’inserció al món laboral, com el projecte Formació en Alternança, que desenvolupa Càritas i la seva empresa d’inserció, Ecosol.
Marta Casacuberta, directora dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, ha fet unaintroducció a la temàtica abordada, els menors i joves migrants no acompanyats, i ha revelat que Girona ha acollit 378 menors migrants sense referents durant el 2018, respecte dels 196 de l’any anterior. El 70% d’aquests joves té més de 16 anys i un 88,5% procedeix del Marroc, ha assegurat. Casacuberta ha reconegut que es tracta d’una “situació d’emergència” però ha inssitit en la necessitat d’abordar la situació “de manera alineada, per activar els recursos necessaris perquè aquests joves puguin inserir-se a la nostra societat”. “Tots aquests joves volen integrar-se i aconseguir una feina”, ha assegurat.
Josep Maymí, responsable de l’Observatori Diocesà de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona, ha presentat els resultats preliminar del primer estudi de l’observatori, realitzat amb una mostra de 23 famílies ateses per l’entitat. L’objectiu de l’estudi, iniciat durant la tardor de 2017, és valorar l’impacte de la pobresa en el si de les persones ateses per Càritas a la diòcesi de Girona. Maymí ha destacat la importància del fet migratori entre els participants entrevistats.
Núria Émpez, educadora social i doctora en Antropologia Social i Cultural, ha recordat que, malgrat que la gran majoria de menors i joves migrants sense referents són nois, també hi ha noies, que són “les invisibilitzades d’aquesta situació”, i que sovint són víctimes de la tracta de blanques, o utilitzades com a mà d’obra domèstica sense cap garantia de Drets. Émpez ha recordat que els primers casos de menors no acompanyats sense referents es van fer visibles al voltant de l’any 2000, perquè es trobaven en situació de carrer, amb problemes de droga, com la inhalació de cola i ha criticat les dificultats actuals per poder regularitzar els permisos de residència dels menors i joves que arriben en l’onada actual.
Jordi Jordà, coordinador de l’Àrea de suport del joves tutelats i extutelats a Girona, ha repassat l’històric del servei i ha recordat que des de l’any 2010, la Llei contempla la situació dels joves extutelats, i que l’àrea sempre ha apostat i vetllat per garantir la seva emancipació, des del suport personal, l’habitatge, la formació i la inserció laboral. Jordà ha destacat les accions de les entitats, com el projecte Formació en Alternança, de Càritas Diocesana de Girona i l’empresa d’inserció Ecosol, que acull i acompanya joves migrants sense referents a través d’itineraris de formació i inserció laboral. Jordà ha revelat que l’àrea ha acollit 465 joves durant el 2018 i ha recordat que la província de Girona només disposa de 66 places d’habitatge per fer front a la situació actual. Jordà també ha volgut fer present que no hi ha comunicació amb els serveis socials del Marroc: “quan no et pots comunicar, no hi a vincle ni treball efectiu” i ha revelat que fa uns anys els “Mossos d’Esquadra van detectar una furgoneta que realitzava viatges regulars des d’un poble del Marroc fins a Girona, amb menors sense referents”. Jordà ha estat molt crític amb el paper dels mitjans, i ha assegurat “que no tenim la premsa a favor en aquesta situació, com sí que la té la crisi dels refugiats”.
Anna Villa, directora tècnica de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), ha reconegut la feina històrica realitzada fins ara, però ha volgut destacar el gran volum de la situació actual, amb arribades de fins a 200 joves cada mes de manera habitual
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha donat la benvinguda als assistents, que omplien del tot la sala, i ha recordat la llarga experiència de l’entitat en l’acollida i l’acompanyament de persones migrants en situació de vulnerabilitat, i de joves sense referents en particular, a través d’accions específiques de formació o d’inserció al món laboral, com el projecte Formació en Alternança, que desenvolupa Càritas i la seva empresa d’inserció, Ecosol.
Marta Casacuberta, directora dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, ha fet unaintroducció a la temàtica abordada, els menors i joves migrants no acompanyats, i ha revelat que Girona ha acollit 378 menors migrants sense referents durant el 2018, respecte dels 196 de l’any anterior. El 70% d’aquests joves té més de 16 anys i un 88,5% procedeix del Marroc, ha assegurat. Casacuberta ha reconegut que es tracta d’una “situació d’emergència” però ha inssitit en la necessitat d’abordar la situació “de manera alineada, per activar els recursos necessaris perquè aquests joves puguin inserir-se a la nostra societat”. “Tots aquests joves volen integrar-se i aconseguir una feina”, ha assegurat.
Josep Maymí, responsable de l’Observatori Diocesà de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona, ha presentat els resultats preliminar del primer estudi de l’observatori, realitzat amb una mostra de 23 famílies ateses per l’entitat. L’objectiu de l’estudi, iniciat durant la tardor de 2017, és valorar l’impacte de la pobresa en el si de les persones ateses per Càritas a la diòcesi de Girona. Maymí ha destacat la importància del fet migratori entre els participants entrevistats.
Núria Émpez, educadora social i doctora en Antropologia Social i Cultural, ha recordat que, malgrat que la gran majoria de menors i joves migrants sense referents són nois, també hi ha noies, que són “les invisibilitzades d’aquesta situació”, i que sovint són víctimes de la tracta de blanques, o utilitzades com a mà d’obra domèstica sense cap garantia de Drets. Émpez ha recordat que els primers casos de menors no acompanyats sense referents es van fer visibles al voltant de l’any 2000, perquè es trobaven en situació de carrer, amb problemes de droga, com la inhalació de cola i ha criticat les dificultats actuals per poder regularitzar els permisos de residència dels menors i joves que arriben en l’onada actual.
Jordi Jordà, coordinador de l’Àrea de suport del joves tutelats i extutelats a Girona, ha repassat l’històric del servei i ha recordat que des de l’any 2010, la Llei contempla la situació dels joves extutelats, i que l’àrea sempre ha apostat i vetllat per garantir la seva emancipació, des del suport personal, l’habitatge, la formació i la inserció laboral. Jordà ha destacat les accions de les entitats, com el projecte Formació en Alternança, de Càritas Diocesana de Girona i l’empresa d’inserció Ecosol, que acull i acompanya joves migrants sense referents a través d’itineraris de formació i inserció laboral. Jordà ha revelat que l’àrea ha acollit 465 joves durant el 2018 i ha recordat que la província de Girona només disposa de 66 places d’habitatge per fer front a la situació actual. Jordà també ha volgut fer present que no hi ha comunicació amb els serveis socials del Marroc: “quan no et pots comunicar, no hi a vincle ni treball efectiu” i ha revelat que fa uns anys els “Mossos d’Esquadra van detectar una furgoneta que realitzava viatges regulars des d’un poble del Marroc fins a Girona, amb menors sense referents”. Jordà ha estat molt crític amb el paper dels mitjans, i ha assegurat “que no tenim la premsa a favor en aquesta situació, com sí que la té la crisi dels refugiats”.
Anna Villa, directora tècnica de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), ha reconegut la feina històrica realitzada fins ara, però ha volgut destacar el gran volum de la situació actual, amb arribades de fins a 200 joves cada mes de manera habitual
Nota de premsa
